10 meravelles dels cementiris de Barcelona

Projectada per l’arquitecte Emili Cortés l’any 1888, la sepultura del doctor Francesc Farreras Framis està presidida per una escultura de gran realisme, obra de l’artista Rossend Nobas. L'escultura és un esquelet de marbre embolcallat en un sudari del mateix material, que el cobreix en tota la seva llargada, deixant únicament al descobert el crani i les mans. Nobas, home representatiu del moment i un dels pilars de l'escultura catalana, volgué donar un doble missatge: d'una banda, fer referència a la mort en si mateixa i, de l'altra, fer referència explícita a la professió del difunt.

Cementiri de Montjuïc

Construït als voltants del 1880 pel mestre d'obres Pere Bassegoda Mateu, ocupa una superfície considerable al cementiri. A l'ampla façana hi destaca el grup escultòric que es troba a la part central i una mica desplaçat cap a l'interior, obra de l'escultor genovès Fabiani, que representa un àngel que s'emporta una figura femenina: l'ànima del difunt. Aquesta escultura de Fabiani es reprodueix a diferents cementiris italians, com per exemple a la tomba de Pargaglioni de Gènova, del 1884.

Cementiri del Poblenou

El grup de marbre 'El petó de la mort' representa la cruesa de la mort sota la forma d'un esquelet alat, que transfereix l'ànima d'un jove al més enllà amb el signe del bes. Projectat pel marbrista Jaume Barba el 1930, aquesta sorprenent obra és una de les més conegudes del cementiri. El conjunt està glossat amb uns versos de mossèn Cinto: "Mes son cor jovenívol no pot més, en ses venes la sanch s’atura i glaça, i l’esma perduda amb fe s’abraça, sentint-se caure de la mort al bes".

Cementiri del Poblenou

Finalitzat el 1889, el panteó Arc-Cova de la família Batlló i Batlló –una de les famílies d'industrials de la filatura i el tèxtil més importants i modernes del seu temps– és un monument en pedra de Montjuïc situat al replà de l'escala. Hi van intervenir grans escultors i marbristes del moment: l'escultor Manuel Fuxà va realitzar els dos grans àngels de la façana; Enric Clarasó hi va esculpir unes cariàtides a l'interior; mentre que els marbristes Padró i Sento també hi van participar junt amb treballs de forja de Pere M. Sancristòfol. Les al·lusions a l’art egipci són evidents. Amb els dos àngels perfectament abillats, portadors d’una creu alada al tocat, es forma un conjunt molt unitari, que no és gens comú.

Cementiri de Montjuïc

Decorada amb relleus de línies entrellaçades i elements vegetals, aquesta creu monumental d'influència cèltica va ser edificada sobre un terreny que havia estat fossa comuna. Projectada el 1887 per l'arquitecte del cementiri de Montjuïc Leandre Albareda Petit, es va realitzar en pedra calcària de Girona i construïda per José Palmada Ricart el 1888.

Cementiri de Montjuïc

La sepultura de Nicolau Juncosa està presidida per una curiosa escultura, de factura realista, executada per Antoni Pujol entre 1913 i 1914. L'estàtua presenta el difunt com si fos viu, vestit amb la indumentària habitual del seu temps, tendència que es va iniciar a mitjans del segle XIX quan els artistes deixaren de mostrar la mort com un tema grandiloqüent i la introduïren en la realitat quotidiana de manera objectiva, lluny de significats transcendentals. L’excepcionalitat d’aquest treball en marbre radica principalment en la representació de l’esquelet de la mort, que arrabassa la vida del difunt. Aquesta representació de la mort era poc habitual a l'època: el més freqüent era mostrar la figura d’un àngel que s’emporta l’ànima del difunt cap el cel.

Cementiri de Montjuïc

Els més devots consideren que Francesc Canals, persona altament caritativa durant la seva vida, continua ajudant als que ho necessiten un cop mort, intercedint ara davant de Déu. Des de la mort de Canals, els devots li han construït un altar improvisat on li porten, en agraïment als favors que reben, les ofrenes que els homes i les dones d'abans feien als déus: exvots, llànties, ciris, imatges...

Cementiri del Poblenou

Aquest panteó d'estil neoclàssic va ser projectat per l'arquitecte Antoni Vila Palmés el 1908 i va comptar amb els treballs escultòrics del marbrista Martínez Fortuny. El monument, de planta poligonal feta amb pedra de Montjuïc i marbre blanc, consta d'un ample basament que suporta una doble filera de columnes, de fust llis a la part inferior i estriat a la superior, on s'hi accedeix a través de dues escalinates laterals. A la part central hi ha la figura d’un àngel d'aspecte clàssic, excessivament efectista, que es recolza sobre un sarcòfag, profusament decorat, de les mateixes característiques estilístiques.

Cementiri de Monjuïc

La figura jacent d'aquest monument representa a Josefa García Cubera, vídua d'Antoni Nadal, i ens recorda al monument a la princesa Czartoryski de Varsòvia (1837-1844), obra de Lorenzo Bartolini. Tot i estar molt erosionat pel pas del temps, aquest treball de gran realisme realitzat en marbre ens mostra un gran tractament dels plecs de les robes.

Cementiri del Poblenou

En aquesta sepultura projectada per l'arquitecte Josep Balet a principis del segle passat hi destaca una escultura de marbre blanc i caire realista d'Enric Clarasó. Consisteix en una estàtua que representa a un home jove, gairebé nu, que es cobreix únicament la part inferior de l’abdomen amb una desgavellada roba i du un pic entre les mans, en actitud de cavar la seva fosa. Amb aquesta escultura, Clarasó va obtenir la primera medalla a l’Exposició Internacional de París de l’any 1900. A la part inferior de l’escultura hi ha un bloc de pedra amb la inscripció “Memento Homo... recorda’t home que vens de la terra i a la terra tornaràs”.

Cementiri de Montjuïc