Obres mestres de CaixaForum

De les primeres coses que veiem quan entrem a CaixaForum és el mural 'Splat' que l'artista conceptual Sol Lewit va crear el 2001 per encàrrec de la Fundació Bancària La Caixa. 'Splat' és una onomatopeia, una única paraula que explica tot el que veiem en aquests divuit metres d'obra. Nou colors expressats amb línies irregulars. Una obra senzilla, una explosió de color oberta totalment a la interpretació de l'espectador, infantil o adult. Us convidem a recórrer-la de punta a punta. Amb perspectiva i de prop. Jugueu amb ella com si es tractés d'una escenografia.
Per a Lewit era més important la idea que la forma i era molt habitual que les seves escultures i murals els fessin ajudants seus seguint les instruccions de l'artista. Això mateix va passar a CaixaForum.

De dia pot passar una mica inadvertida, però quan cau la tarda i a fora es fa fosc a CaixaForum comença una festa de llum. D'una banda, a la marquesina exterior, el sostre de llums dissenyat per l'arquitecte Arata Isozaki canvia de color i pinta el hall. D'altra banda, al mig de tot de l'entrada, com un gargot, trobem 'Ambient espacial nº 51-A' (Estructura de neó per a la IX Triennal de Milà) de Lucio Fontana (Rosario, Argentina, 1899 - Comabbio, Italia, 1968).
Tot i que Fontana és un dels pintors abstractes més significatius i personals del segle XX i que també va fundar l’acadèmia Altamira i va escriure el conegut 'Manifiesto blanco' (1946), que fou la base teòrica de l’espacialisme o 'Movimento Spaziale', a CaixaForum podeu admirar aquesta escultura lumínica.

Una habitació mitjana folrada de plom. Un espai fred, amb una única bombeta com a punt de llum i que invita al recolliment i l'aïllament. Un lloc on l'ésser humà s'enfronta amb si mateix. Això és 'Hinter dem Knochen wird gezählt – Schmerzraum' (Es compta darrere l'os - Espai de dolor). Joseph Beuys va fer aquesta intervenció el 1983 a la galeria Konrad Fischer de Düsseldorf i des d’aleshores només s’ha reinstal·lat un cop, en la seva actual ubicació, a CaixaForum.

CaixaForum és un exemple perfecte de com dos estils arquitectònics molt diferents, gairebé als antípodes l'un de l'altre, poden conviure en plena harmonia.
Després d'anys de deteriorament i invisibilitat, la Fundació Bancària La Caixa va recuperar la fàbrica modernista de filats i teixits Casaramona, de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Per satisfer la seva nova funció va ser necessari un gran projecte, en el qual va participar el japonès Arata Isozaki –també responsable del Palau Sant Jordi– i que va tenir com a referència el veí Pavelló Mies van der Rohe.
Isozaki és l’autor de la zona d’accés i la de recepció de CaixaForum sobre la qual sura –gairebé de forma literal– l'edifici modernista. A peu de carrer, donant la benvinguda, trobem una escultura metàl·lica i de vidre en forma d'arbres que es comuniquen amb la natura de la zona. Som a Montjuïc i s'ha de notar! Al pati de cel obert hi ha un espai tancat, el Jardí secret, amb dos dits d'aigua. Us atreviu a ficar-hi els peus?