Una casa unifamiliar de propietat, envoltada de gespa, amb piscina al jardí del darrere i un parell de cotxes dormint al garatge. Segurament aquesta és la idea que aflora al cap de la majoria quan sent l’expressió “somni americà”. El CCCB dedica una mostra als reptes de la ciutat agafant d’excusa aquest model urbanístic suburbial, que va tenir com a raó de ser la segregació social, ètnica o de gènere, i analitzant-ne les contradiccions. Des de l’inici dels suburbis amb la revolució industrial, passant per l’auge de la vida en urbanitzacions perifèriques després de la Segona Guerra Mundial, l’exposició explora també la part fosca de la vida residencial i els futurs postsuburbials que ens esperen.
Amb abundant material històric, fotografies, pintures, audiovisuals, literatura, obres d’art i objectes quotidians, la mostra ens ubica en el paradís mental del model de barri residencial inspirat en la subúrbia americana, amb l’objectiu de repensar el valor de la ciutat i l’espai públic avui. L’exposició vol servir de recordatori que les ciutats són per naturalesa espais contradictoris i ambivalents, però llocs de memòria, experiència viscuda i representació, i que estan carregades d’històries personals i col·lectives.
El periodista Philipp Engel comissaria aquesta exposició que es podrà veure al CCCB del 20 de març al 8 de setembre de 2024, però l’espai dedicat a analitzar els espais suburbials al context local ha rebut l’assessorament del geògraf Francesc Muñoz.
