[image]
[title]Què guardava el pintor al seu estudi? Quines són les obres que va decidir reservar per a la família? I, arribats a aquest punt, és possible trobar encara ara quadres inèdits de l'artista? A totes aquestes preguntes -i a alguna més- es dóna resposta a 'Tàpies. Des de l'interior' una retrospectiva que s'ha configurat a través de la singular mirada de Vicent Todolí -director de la Tate Modern fins a l'any 2010- i que presenta més de 140 peces, la majoria poc o gens conegudes, de la col·lecció privada del pintor. El comissari ha tingut accés al fons personal de l'artista i a tota la producció que el mateix Tàpies havia decidit arxivar al seu taller de Campins -aquell espai sagrat de creació-, a casa o a la Fundació.
Aquesta empresa, començada fa un parell d'anys, s'ha convertit en un projecte mastodòntic, que ha acabat sobrepassant els límits de la Fundació Antoni Tàpies i que, per tant, es bifurca en dues seus i es perllonga a les sales del MNAC. A 'Tàpies. Des de l'interior', Todolí, que subratlla que no és un especialista en l'obra tapiana, s'esforça per treure a la llum allò que en altres exposicions no s'ha mostrat. "Sempre -m'explica- he volgut conèixer el que es guarden els artistes per a la seva col·lecció, allò que han decidit obstruir, per tal d'entendre com es veuen ells mateixos".
Todolí rescata per a l'ocasió les peces "més radicals, arriscades i experimentals que surten del que la gent considera com a 'tàpies'" i aporta "una idea més àmplia i diversa de la seva obra, amb molts camins plens de pols i d'altres sense sortida, que fugen de les grans autopistes, dels discursos i les interpretacions habituals". De fet, el títol de la mostra amaga un doble joc interior: la possibilitat de descobrir les obres més íntimes del geni i l'oportunitat d'esbrinar com el comissari, després de tot, veu i comprèn aquestes propostes.
L'itinerari abasta tota la seva producció artística, del 1945 al 2011, i dibuixa una trajectòria marcada per l'experimentació constant, en la recerca de signes, matèries, colors i formes que van acabar conformant una iconografia singular. L'exposició se centra en dues línies que caracteritzen el llegat del creador, deixa fora l'etapa de Dau al Set i introdueix una sèrie expressionista. A la Fundació Antoni Tàpies, us trobareu amb les peces més 'povera', construïdes amb objectes de baix cost -cartró, fils, cordills- "residus de la vida quotidiana", que deia el pintor, per tal d'ensenyar que "el que es concep com a marginal pot suggerir idees essencials". Un procés que arriba fins al punt d'incloure al llenç tota mena d'estris i que força els límits de l'assemblatge, amb portes, finestres i somiers. A les sales del MNAC, en canvi, s'exhibeixen les pintures matèriques o murals, on destaca la pastositat dels inicis. El recorregut arriba fins a aquell moment en què, com a resposta ferma al llenguatge artístic tradicional, va experimentar amb nous materials, com ara el vernís, el làtex i les planxes de metall.
En l'any en què es commemora el 90è aniversari del naixement del pintor, Tàpies és més que mai una font de lectura inesgotable, i les seves obres són una referència obligada per muntar el trencaclosques conceptual de l'art del segle XX.