Vol rasant

Ha hagut de passar una dècada perquè l’artista Susana Solano, considerada l’hereva putativa dels grans mestres de l’escultura a l’Estat espanyol, com Eduardo Chillida, Jorge Oteiza o Juli González, torni a exposar a la seva ciutat natal. 'Vol rasant' és una exhibició per anar cap cot, només d’aquesta manera, mirant de genolls cap avall, es poden contemplar la quinzena d’obres que, realitzades entre el 1988 i el 2011, semblen brotar de terra ('África') o fusionar-se amb els rodapeus ('A Philip Guston I').
L’escultora construeix, en una horitzontalitat quasi extrema, espais simbòlics, incidint en el que queda ocult i en allò que es mostra ('A-2/207,5'). Crea contenidors amb formes abstractes i volums massissos de gran format que ocupen gairebé la totalitat de l’espai transitable de la primera planta de la Fundació Suñol.
Des de la nostra mirada zenital, els materials robustos amb què acostuma a treballar (ferro, acer, alumini, teixit metàŀlic) semblen perdre les seves propietats i esdevenen lleugers ('Kapokier') i fràgils ('Don José I'). A més d’elements industrials, l’artista modela al seu gust vidre, PVC, cordill o vímet, com en el cas de la majestuosa canoa 'Oromo III'. Barreja i acobla materials diversos, engabia fotografies ('Scène 1 – Premier tableau'), enllaçant gestos que l’apropen al minimalisme escultòric.
Vol rasant es completa amb un seguit de peces en vertical. Una sèrie de fotografies, 'Vergüenza tomada', ens situa a la vora del mar; també s’hi inclouen dibuixos i collages, 'Giotto'; dues vitrines amb escultures de petit format que emulen les més monumentals i un vídeo, 'Amb noms', que se centra en allò que s’amaga i en el que es revela. El conjunt es presenta com un paisatge obert a múltiples lectures i interpretacions. Es poden intuir intencions, propostes de visió dirigida, però, en definitiva, es tracta d’un món hermètic que Solano no té gaires intencions de desvelar tan fàcilment i on cada peça reclama una hermenèutica a mida, fora por i prejudicis.