La Barceloneta i el port

La Mar Salada és el germà petit del famós restaurant Can Ros i un triangle ben definit: Marc Singla (xef), Albert Enrich (pastisser) i Marta Cid (sala). Si aneu desesperats buscant arrossos autèntics per la Barceloneta, atureu-vos-hi! N’hi fan un dels millors de la ciutat. Però és que, a més, haureu topat amb una de les excel·lents cuines marineres del barri. Cada dia van a buscar a la llotja el peix que serveixen, i al mercat, el que necessiten per seguir sorprenent, encara que alguns plats com l’amanida de pop, el risotto amb base de sèrum de parmesà, el cheesecake amb mango i l’escuma de crema catalana no els poden treure de la carta. No per res el xef, en Marc Singla, va treballar al Bulli.

Els que diuen que la cuina marinera és més saborosa com més a prop ets de les onades del mar tenen tota la raó del món. A Platja Ca La Nuri, amb una història restauradora familiar que es remunta a mitjans del segle passat, ho podreu comprovar a peu de platja. Hi endrapareu delicioses tapes de calamars a l’andalusa, bunyols de bacallà, musclos a la planxa, plats principals de peixos a la brasa, fideuà i arrossos clàssics (paella, negre, mar i muntanya); tot servit amb la brisa del mar i raigs de sol. Un clàssic del barri. A més, és una opció a tenir molt en compte per celebrar àpats de grup.

Casa Costa va ser un restaurant emblemàtic de la Barceloneta dels anys 40, amb una ubicació privilegiada davant de la platja de Sant Miquel. Sempre a les mans de la mateixa família, va anar canviant de nom i de concepte, fins que fa poc, a finals del 2023, va reobrir amb el nom original i amb un toc contemporani. L'única diferència entre el nou Casa Costa i l'antic és que ara jo no fa arrossos i s'ha especialitzat en peixos a la brasa. Llobarros, turbots, escórpores... Tot el que ve del mar té cabuda a la seva carta. Als fogons hi ha el xef Juan Martínez (ex Torre d'Alta Mar). El menjador és ampli i a la terrassa hi caben 60 clients molt afortunats.

L'eslògan del restaurant és "Cuina de mercat d'arrel catalana i mediterrània; bona teca, glops i alegria". Millor definit, impossible. La Fuensanta Hernández (sala) i en Roger Soteras (cuina), els amos, es mouen com peixos a l'aigua en aquest petit i familiar local obert el 2022. Molt arròs -el de peus de porc gratinats amb all i oli i gamba roja és el mar i muntanya més exitós de la carta- i molta cosa que passa per cassola. Un parell d'exemples; fideus amb bacallà, bolets i botifarra negra i romesquet de cueta de rap amb ametlles, escamarlans i bouchots. Peix i marisc de rigorosa temporada i sempre de llotja. Per entrar en gana i d'entrants hi teniu la bomba de pernil, escabetxats i salins. Una meravella de lloc. Aneu-hi!

Amb una vista bonica davant del mar i a tocar del port de Barcelona, el 1881 del grup Sagardi –tota una institució en cuina basca a la capital– s’erigeix com el restaurant del Museu d’Història de Catalunya. Arrossos, marisc i peix del Mediterrani amb receptes del País Basc. No hi podien faltar les cocotxes de lluç ni el bacallà a la brasa, dos tòtems de la cuina del nord, com tampoc la mitjana, en aquest cas de vaca vella, d’uns 400 grams. Per agafar forces i assumir el tiberi que esteu a punt d’endrapar-hi, dirigiu-vos a la terrassa i deixeu-vos imbuir per l’esperit mariner tot assaborint un dels còctels i vermuts mentre us acompanya la brisa embriagadora del mar.

Obert el 1996, el Barceloneta aposta per productes de màxima qualitat per elaborar receptes tradicionals de mar. Com que només toquen matèria primera excel·lent de llotges pròximes, la seva manipulació a la cuina és mínima i tota la importància recau en el tall, la cocció i el punt de sal. Evidentment, la carta canvia amb les temporades de pesca, però diàriament disposen de supremes de peix, clatells i peces de peix senceres. Els arrossos i calderetes complementen l'oferta marinera. L'arròs del Moll és un dels clàssics de la seva carta. El restaurant disposa de quatre salons privats i una terrassa amb vistes espectaculars al Port. No és barat, però ja se sap, la qualitat es paga. Pertany al grup restaurador Olivé Slow Food (Cañete, Paco Meralgo, Pastisseria Baixas). 

Els cuiners Alex Durán i Matteo Spinelli han creat un concepte que ens trasllada a diversos ports del món. Situat en un emplaçament esplèndid del Real Club Marítim de Barcelona, el Fiskebar s’especialitza en peixos i marisc i defensa una cuina estètica que vol agradar a tothom. A la carta, la pasta, les verdures i l’arròs acompanyen els productes del mar, mentre que receptes nòrdiques com l’smørrebrød de salmó, alvocat i rave picant aporten una mirada diferencial. Destaquen els musclos amb beurre blanc, la cerviola amb oli d’oliva verge i la barra freda de niguiris, així com el formatge de Molí de Ger a la brasa. Per acompanyar, disposen d’una àmplia selecció de vins ecològics i orgànics. Del grup Tragaluz.

Sembla que entris a una casa particular de planta baixa de la Barceloneta i que seguis al menjador de casa d’algú. Però no, de fet, ets en una taverna de pescadors com les d’abans. Així, de cara a barraca, és com treballen a Can Maño. No hi busqueu floritures, ni fusions, ni modernors. Aquí és tot molt més senzill però no per això menys bo. El peix fresc es pot menjar fregit o a la planxa, amb all i julivert. O ho compres o ho deixes. Ni filigranes, ni coccions complexes, ni guarnicions exòtiques. Ens encanten les patates fregides casolanes que hi serveixen: van buscades a la ciutat. Les sardines són un clàssic en aquest local de la Barceloneta, punt de trobada de curiosos vinguts de tot arreu.

No demaneu explicacions a aquest restaurant on només sona música amb vinil. Ells mateixos apunten que la carta “canvia amb la lluna i torna com els estels”, el que vol dir que cada dia s’hi pot trobar una experiència radical i diferent. Els projecte està ideat pel xef Michael Pérez, que, després de recórrer ciutats com Nova York, Washington o Tòquio, va obrir un local barceloní trencador. Aquí capgira esquemes amb receptes d’albercocs farcits de sobrassada, tàrtars amb tiramisú i tofus amb ostres. Els vins, menys evasius que els ingredients, aposten sovint per rieslings i Müller-Thurgaus artesans. Només hi trobareu un menú de degustació nocturn, de 8 a 15 plats, i algun brunch efímer que anuncien a les xarxes.

El local del litoral barceloní segueix amb les veles ben desplegades sense perdre l’essència que l’ha fet famós: la frescor dels seus productes i uns arrossos de bandera (Vázquez Montalbán va deixar escrit que aquí hi fan el millor arròs caldós de la Mediterrània). Això és el reialme de l’arròs mariner amb el millor producte: cranc reial, vieires, bou de mar i espardenyes acompanyen un gra immillorable. Atenció a l’apartat de guisats i de cuina de l’àvia! Un exemple de la fama de què gaudeix el trobareu en el mostrari de fotos d’artistes que han passat per les seves taules: Miró, Dalí, Antoni Tàpies, Josep M. de Sagarra, Josep Pla, Sara Montiel i Joan Manuel Serrat.

La Cova Fumada al carrer Baluard és un fenomen que supera l'àmbit gastronòmic. Aquest restaurant popular de la Barceloneta no ha sortit de la propietat de la família de Solé des de l'any 1944, quan va obrir. Avui hi ha en Josep Maria Solé al capdavant, i fins fa poc no era estrany veure l'àvia Palmira pelant alls i patates a l'entrada. Aquí no hi ha reserves que valguin: la gent, locals i guiris fan cua i colzes a partir de les dotze per travessar els seus mítics portals de fusta i agafar un lloc. En origen, era una taverna de pescadors on acudia la gent a beure –s'hi portaven el menjar– i pels anys 50, amb la moda, van començar a servir tapes calentes. Sigueu conscients que en aquest lloc i uns pocs més hi ha l'origen de la tapa a Barcelona i els millors esmorzars de ganivet i forquilla.

És un dels grans clàssics locals de tapes de la Barceloneta que compta amb cambrers uniformats amb la vestimenta clàssica, un detall difícil de trobar avui en dia a la ciutat. Feu-vos un lloc a la barra per veure com serveixen, pur espectacle i exercici de nostàlgia dels bars de tota la vida. En queden pocs. A part de ser un dels llocs de referència on tiren bé la canya a Barcelona, també hi gaudireu de tapes de sempre com braves, pebrots de Padrón, ensaladilla, i d’altres més marineres com gambes, cloïsses i calamarsets, tal com mana en un històric barri de pescadors. El plat estrella i que arrossega molts adeptes entre la clientela és el filet amb foie. 

Una de les bodegues més autèntiques de la Barceloneta. Abans, subministrava electricitat al barri. Ara, ofereix un altre tipus d’energia: bon vermut casolà, tapes mítiques i ambient assegurat. L’ensaladilla és la tapa més popular del bar (patata, cranc i ou), però se’ns acudeixen una bona llista d’altres menges que heu de tastar: truita de patates, croquetes, formatge manxec, embotits curats.

El Lokillo és una de les icones de la Barceloneta pretèrita, un dels últims bars on els pescadors es repartien els calés del dia, i ha tornat a la vida. Les estrelles de la carta són unes anxoves increïbles i també els entrepans, les conserves i les salaons de qualitat. No hi falten els vermuts (tenen una dotzena de marques), i tampoc els quintos i les canyes. Les rajoles són meravelloses, les taules de marbre també, la barra s’ha conservat gairebé intacta i encara tenen els frigorífics de fusta i algunes botes.

Recordeu l'antic bar Cal Papi famós pels seus bunyols de bacallà? Doncs, ara és de la Gladys i en Roger de la Bodega Fermín, a pocs metres de distància. Li han canviat el nom al local, però han conservat l'especialitat originària a mode d'homenatge. Ofereixen tapes de cuina catalana de mercat i una molt bona selecció de cerveses artesanes de tirador i embotellades. Dels plats nous despunten les braves Negre de la Riba -amb oli picant de diverses menes de bitxos i infusiondes amb romaní- i noves versions de clàssics del receptari català com la botifarra amb mongetes; serveixen la llegum en format de crema i l'acompanyen amb pebrots del padró. El xef és italià, proveu les seves mandonguilles amb pesto.

La xef canadenca Nikki Freire posa el nom a aquest bar especialitzat en 'comfort food' canadenc que afavoreix la felicitat gastronòmica. El pa de brioix de les hamburgueses gairebé no pot contenir tot el producte que hi ha dins, que sobresurt victoriós convidant a una mossegada ben plaent. El petit local, devot de la música hip-hop, s’ha fet popular entre els visitants canadencs que busquen receptes casolanes a la ciutat. Cal tastar la burger de pollastre fregit Big Jerk, amb 'plantain' cruixent i maionesa picant amb mango, així com les patates fregides 'poutine', típiques del Quebec, i els Mac and Cheese en quatre versions diferents, algunes amb bacó cruixent i d’altres, amb gambes. Per reconfortar-se del tot.

La Peninsular posa l’èmfasi en el producte de proximitat i ecològic. És una bodega gastronòmica que juga amb la intenció de recuperar la cuina de la Barceloneta preolímpica, l’autèntica, la dels guisats i el producte fresc sense fusions. El cas és que el peix és sempre acabat d’arribar de la llotja: més fresc, impossible. Tapes i vermuts, truites de patates, croquetes... i tot de procedència molt propera a la ciutat. Cuina bona i ecològica a prop de la platja. Del grup restaurador Taberna y Cafetín (Cerveseria La Llibertària).

La Leo s’ha convertit en un temple de peregrinació de la Barceloneta. No pots dir que ets 100% barceloní si no has posat un peu en aquest bar! Aquestes parets, que homenatgen el rumber Bambino, han vist de tot ja! La solera i l’ambient del Leo és fascinant. Música, cerveses, vermut i converses interminables amb l’agradable propietària et fan estar enganxat a aquest local: hi vols tornar un dia i un altre, a descobrir què t’hi espera. Pot semblar mundà, però sovint són les coses més terrenals les que donen sentit a la vida, no?

Tapes, tapes i més tapes! La llista de clàssics aquí és interminable. Des de l’ensaladilla, amb pebrot escalivat, una de les més top de Barcelona, fins a les racions que no fallen mai en un lloc així: mandonguilles, bombes, braves, peixet fregit, croquetes (un dels recomanats!)... i tantes i tantes altres tapes que fan d’aquest bar un temple de la tapa popular. A més, tenen una carta de recomanats on podreu trobar des d’un gaspatxo fins a un carpaccio de moixama més que bons! 

Una taverna amb regust de passat però enfocada al present. Hi venen vi a granel i hi trobareu barrils i neveres de fusta antigues que denoten el bon gust per les coses de tota la vida. A l’hora del vermut s’omple com abans i ofereixen un bon assortiment de birres artesanes, algunes de tirador, i sovint en fan presentacions. Bons embotits i formatges i tapes variades perquè piqueu i marideu amb l’alcohol.