Fo Bar

El caçador de terrasses té l'agenda plena aquests dies. S'ha comprat una nova màquina i surt al carrer com aquell que va a la selva. Cada cop que el detector s'acosta a unes cadires metàl·liques, li neixen unes antenes llargues i primes que semblen els filaments d'una gamba. Quan el caçador té la presa al seu abast, la terrassa somiada, s'afanya a trobar mal sigui una cadira buida. Les últimes setmanes el caçador passa per moments de gran dificultat, el bon temps ho espatlla tot. No n'hi ha cap de lliure. Fins i tot, ha pensat a apuntar-se a classes de meditació zen perquè l'ajudi a superar el tràngol. Malgrat tot, aquest matí, ha recuperat la fe en el món. La terrassa del Fo està situada enmig de la plaça d'Osca, a Sants. El caçador, nerviós i enlluernat, ha vist dues cadires i el cor gairebé li rebenta de pura emoció. L'ha atès una cambrera d'uns ulls blaus tan intensos que per un moment el caçador de terrasses s'ha pensat que estava assegut davant del mar. Des de fora, amb el mojito que ha demanat, veu l'interior del Fo. Si no fos perquè el caçador no pot abandonar el seu lloc, entraria dins del local. Sembla un bar agradable. El Fo té les parets pintades de color turquesa, gairebé com els ulls de la cambrera, i la barra és de vermell sang. Li agradaria llegir algunes de les moltes revistes de música que s'amunteguen al taulell, però això significaria perdre la cadira i no s'ho pot permetre. I si algú s'atrevís a robar-li el lloc? Agafaria una de les làmpades antigues del Fo i se la clavaria enmig del pit amb serrellet inclòs.