Establiment tancat.
"Els últims seran els primers", ho deia la Bíblia, el Libro Gordo de Petete i ens ho repetim en lletania el dia que suspenem un examen. Però què fem amb els penúltims? Si continuem bíblics, als penúltims els toca el purgatori, una espècie de rebedor decorat pel soci amb més antiguitat. Posem pel cas que l'abonat més antic és una tieta molt pecadora que porta anys esperant per arribar el cel. A la tieta no li agrada gens fer cua ociosament i decideix muntar un bar mentre arriba la seva hora. A poc a poc porta tot aquells mobles antics que tenia al seu pis de Sants. Els papers de la paret amb motius florals, els gerros amb flors naturals que canvia cada dos dies, les làmpades de pantalla que s'apaguen estirant un fil i aquells tocadors rococó que va rebre en herència.
Enmig de tot aquest cúmul de records, ha situat el vell sofà esbotzat i beix que molt d'èxit té ara al purgatori. Fins i tot, ha dut els sifons de casa, aquells antics del tap verd amb sortidor. Estan buits, però com no sap quant temps s'hi estarà, s'ha volgut marcar un homenatge. La tieta ha fet molts amics, sobretot en l'ambient gai. Són tan simpàtics i sempre van tan arregladets que els ha deixat que acabin de guarnir el local amb alguns detalls. La clientela, ja se sap, és el més important. Han penjat a l'entrada un núvol que descarrega un llamp amb tots els colors de l'arc de Sant Martí i un aparador farcit de Kens i Barbies feliços de ser al purgatori. Fa segles, la tieta va treballar de vedet al Paral·lel i en aquest ambient de bodega bohèmia no sap que és l'enyorança. Sempre diu: "Els nois d'ara són molt més guapos que els de la meva època". És cert que la tieta és molt pecadora, sí, però també és molt sàvia.