The Passenger (TANCAT)

The Passenger obre totes les nits del món. És el vagó d'un tren esgarriat en un carrer que s'aigualeix en l'abundància de terrasses delicades i 'cool'. El vagó esventrat de The Passenger és un fantasma de llum que apareix i desapareix amb la insígnia de la cervesa negra clavada al pit. La filera de làmpades plomades que es veuen des de la vorera reciten velles cançons de rock'n'roll entre cartells de concerts de Ramones i Iggy Pop, on cap dels que som aquí hi vam anar. Dins d'aquest bar, els dies solitaris, es pot escriure una novel·la de misteri on els assassins s'amaguen al final d'un comboi de fusta i els únics xiulets que se senten vénen d'un tirador de cervesa. Paga la pena anar-hi un vespre d'un dia feiner, quan el billar és per a tu i el teu amic, i la parròquia habitual s'asseu en els tamborets alts al costat de la barra. Enganxats a l'ombra de miralls antics, altres es recolzen en el respatller clàssic d'una cadira de boga i juguen als escacs. S'atansa un noi amb samarreta d'AC/DC a la prestatgeria i repassa unes polsoses revistes de rock dels noranta que tenen en portada els Red Hot Chili Peppers.
Una parella de melenuts, que ha perdut el compte de les cerveses, brama la complexitat de la seva història amb les dones mentre que en Fluvio, el cambrer, un italià d'ulls petits i elèctrics, recorda bíblics episodis sobre la paciència d'un bon bàrman. Una amiga del bar de rínxols anàrquics travessa la barra per posar una cançó de Janis Joplin, que, segons afirma, és perfecta per ara. I jo, si fos qui somio, taral·lejaria una cançó d'Iggy Pop que parla d'un passatger que viatja a través de la part de darrere de la ciutat i veu com les estrelles surten aquesta nit.