[title]
1. Hi falten preliminars. 'Jurassic World' és un circ de bèsties. Hi ha espectacle, hi ha crits i dents afilades. Però li manca el suspens que totes les pel·lícules de monstres haurien de tenir. Si recordeu 'King Kong', la versió clàssica, entendreu què vull dir. El goril·la trigava uns quants minuts a aparèixer, però ens anaven escalfant el terreny a base de bé: l'equip de rodatge, la rossa que assajava les seves cares d'espant davant la càmera, les flames, els timbals... Spielberg ho tenia molt clar quan va adaptar el llibre de Michael Crichton l'any 93. Ell deia que volia fer una mena de 'Tauró' de l'època mesozoica, una pel·lícula en què abans de veure les mandíbules passessis una bona estona de calfreds. 'Jurassic World', en canvi, se salta els preliminars i va directe al xou. El resultat, atraccions a banda, no és més que un catàleg de criatures sobredimensionades, articulat a cop d'efecte.
2. Guerra al 'product placement'. Sembla que el propòsit de Colin Trevorrow i companyia era fotre una bona cleca a la taquilla. I ho han aconseguit. 'Jurassic World' és la primera pel·lícula de la història que supera els 500 milions de dòlars de recaptació en el seu primer cap de setmana a sales. A Espanya, en només dos dies s'ha endut un 72 % de la quota de pantalla –és a dir, que de cada 100 persones que han anat al cine des de divendres tarda, 72 han anat a veure 'Jurassic World'–. Objectiu complert. Val a dir, però, que les ànsies de fer diners no han començat amb l'estrena. 'Jurassic World' gaudeix d'un 'product placement' abusiu: hi ha més rètols de Samsung i Starbucks que amens en una missa de Pasqua.
3. Una estafa antediluviana. Jo tenia sis anys quan es va estrenar 'Jurassic Park', i recordo el fenomen com una estampida de gallimimus. De sobte tots els nens volien ser paleontòlegs, pel morbo de pensar que, en algun lloc de les profunditats de l'escorça terrestre, pogués haver-hi un mosquit que s'hagués conservat en resina durant 70 milions d'anys, amb el ventre carregat de sang de diplodocus. Ho crèiem possible. A 'Jurassic World', quarta entrega de la saga, el rotllo 'Caminando entre dinosaurios' els ha sonat antic: el repte dels científics ja no és tornar a la vida les bèsties triàciques, sinó dissenyar uns híbrids genètics a la carta: més grans, més espectaculars, menys versemblants. Una mica de velociraptor, una mica de T-rex, granota africana i, finalment, unes dosis de sèpia. Més que un laboratori sembla una paella valenciana.
4. No us en refieu, del que diuen. I ara carregarem les tintes per acusar la falta de rigor i versemblança. Des que Spielberg va rodar la primera entrega de la saga s'han descobert moltes coses sobre la morfologia dinosàurica. L'altre dia vaig tenir el plaer de coincidir amb en Salvador Moyà, director de l'Institut de Paleontologia, que em va posar al dia al respecte. Número 1. El tiranousare no era un predador. Les dimensions del seu cervell indiquen que tenia especialment desenvolupat el sentit de l'olfacte, per sobre de la vista i l'oïda. Per tant, no estava fet per a la caça, sinó per detectar la ferum d'animal mort. Sí, era un carronyer, com les hienes o el voltors. Número 2. Per més que ens hagin ensenyat que els rèptils són criatures escatades, els velociraptors –aquells que a la primera entrega es ficaven dins la cuina i perseguien els nens– tenien el cos cobert de plomes. Eren, més o menys, com un estruç carnívor. Número 3. Els pterodàctils no tenien potes d'àguila imperial, com ens vol fer creure en Trevorrow. Les seves extremitats s'assemblaven, més aviat, a les d'un ànec. Per tant, aquella paròdia de l'escena de les gavines d''Els ocells' de Hitchcock que es marquen a 'Jurassic World' és, ja no temporalment improbable, sinó biològicament impossible.
5. Són domadors de puces. Quan Spielberg va rodar la primera entrega, molts d'aquests descobriments encara no s'havien fet. Li perdonem les llicències. A en Trevorrow potser no tant. Era d'esperar que s'ho faria venir bé perquè no semblés que les corredisses dels velociraptors eren com estar en un corral de gallines. Tot i que potser ja no li venia d'aquí. 'Jurassic World' és, com he dit, un circ, i com tot bon circ té un domador. L'interpreta Chris Pratt, i és dels herois més ridículs que he vist al cinema en molt de temps. Què se n'ha fet del doctor Alan Grant? On és la molt adorada Laura Dern, amb les seves ulleres rodones i la permanent ganyota d'espant? I, el més important: en quin moment van pensar que Omar Sy, el negre d''Intocable', podria superar el carisma de Jeff Goldblum?
6. L'humor és molt fluixet. En els seus inicis, la saga tenien molta conya. De la primera entrega destacaria aquell advocat que es movia amb el símbol del dòlar als ulls, engolit per un monstre dentat mentre estava assegut a la tassa del vàter, o aquella bèstia que escopia tinta de calamar a la cara del pobre i refet Nedry. De la segona, el moment èpic en què Julianne Moore es quedava penjant d'un precipici i li passava una caravana per sobre. Feia riure, la platea aplaudia i tots ens n'anàvem a casa encara més contents. L'únic acudit que li he trobat a 'Jurassic World' és el fet que Bryce Dallas Howard corri per la jungla sobre dos talons d'estilet, fugint dels sanguinaris queixals de l'indominus rex. I la veritat és que ni tan sols fa gràcia. M'atreviria a dir que té un no sé què patètic, de vergonya aliena, insalvable.