[title]
Dimarts de glòria per a la literatura feta a Barcelona. Per una banda, Carme Riera ha estat distingida amb el Premio Nacional de Letras Españolas, el màxim guardó literari espanyol després del Cervantes i dotat amb 40.000 euros. Per altra, Mathias Enard ha rebut el premi Goncourt, la distinció més alta de les lletres franceses, gràcies a la novel·la 'Boussole' (Brúixola). Ella és mallorquina. I ell és francès. Però fa molts anys que viuen a Barcelona.
El jurat del Nacional de Letras ha reconegut Riera per “l'altíssima qualitat de la seva obra en català i castellà, en la qual es combina la creació literària amb la investigació i divulgació, una obra polifacètica de repercussió universal”. El premi estatal, que concedeix el ministeri de Cultura, reconeix el conjunt d'una obra. I dóna la casualitat que Riera, que també és membre de l'Academia de la Lengua Española, ha publicat la totalitat de les seva obra de ficció en català. Però ha mantingut una important producció assagística en castellà, ja que és experta en la denominada Escola de Barcelona, que integraven poetes com Jaime Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo i Carlos Barral. Ha estat molts anys catedràtica de Literatura Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els seus llibres destaquen 'Dins el darrer blau', 'Cap al cel obert' i 'La meitat de l'ànima'. Ha guanyat ja el premi Crexells, el Sant Jordi i l'Anagrama d'assaig, entre d'altres.
Enard viu a Barcelona des de fa quinze anys i aquí va escriure una de les seves novel·les més cèlebres, 'Carrer Robadors' (Columna), triada per Time Out Barcelona com una de les millors novel·les barcelonines del segle XXI. 'Boussole', que publicarà l'any que ve a Empúries, és el desè llibre d'un escriptor diplomat en persa i àrab. I travessa diferents llocs, èpoques, personatges i llengües arran d'una nit d'insomni del seu narrador, Franz Ritter, un musicòleg vienès. De les 11 de la nit a les 7 del matí, repassa la seva vida i obsessions. El premi Goncourt té una dotació simbòlica, 10 euros, que els autors solem emmarcar-se. El prestigi del premi s'ho val.