[title]
D'entrada, s'ha de dir que el pregó d'ahir de Javier Pérez de Andújar va demostrar la seva grandesa com a escriptor, si és que algú en tenia algun dubte. El va dedicar a la cultura popular de la gran Barcelona, a la gent de barri i a la gent que ha fet carrera a la ciutat i que va venir de fora. Va tenir moments memorables i que el deixaran, segur, com un dels millors pregons escoltats al Saló de Cent, però també va tenir certes ombres.
Llums
1. Si parlem de literatura, l'arrencada d'una novel·la o d'un conte és essencial. I l'arrencada de Pérez de Andújar va ser brillant, tot desitjant una bona Mercè a "a todas las autoridades, a toda la gente sin autoridad y a todos los desautorizados en general".
2. Quan va recordar l'editorial Bruguera, no es va oblidar de com de malament van tractar la gent que hi treballava: "Buque insignia de la explotación del hombre por el hombre y de la lucha del creador por defender sus derechos de autor". Bravo!
3. També la va deixar anar de manera sibil·lina quan va dir que a Barcelona "llegir és de pobres". En una ciutat que dedica tants pocs recursos a la literatura –malgrat el nomenament de ciutat de la literatura per la UNESCO–, sense residència d'escriptors –com a Olot, per exemple–, on les ajudes a la creació literària són tan minses, on els escriptors viuen tan malament... Molt encertat.
4. Va estar molt bé que reivindiqués els punks i tot allò que no és "cultura oficial", de l'Odi Social a la Banda Trapera del Río.
5. Molt a favor de l'enyorat Constantino Romero, la veu de la ciutat, que l'escriptor va relacionar amb els cinemes de barri d'altres èpoques.
Ombres
1. Tinc la sensació que Pérez de Andújar va ser tou, fins i tot un pèl xaró. Vaja, que va fer de vell rondinaire que pensa que els temps passats van ser millor. La Barcelona que va glossar, ras i curt, ja no existeix. I ningú, ni des d'aquest ajuntament ni dels anteriors, ha fet res per recuperar les coses bones d'abans. I no parlo de museus.
2. La cultura que s'expressa en català gairebé no va existir. Per exemple, podia haver parlar de Caterina Albert (aka Víctor Català) quan va fer referència a les dones que amagaven la seva identitat per escriure. Res de tantes dones, com Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Maria-Mercè Marçal, tot i situar Rodoreda dins la gran constel·lació d'escriptors barcelonins. Només va esmentar de passada el rock laietà, ni a Pau Riba, ni a Jaume Sisa, ni a Oriol Tramvia... Ni Capri, ni Flavià, ni tan sols el gran Rubianes.
3. Cap crítica al poc respecte que les institucions locals han tingut cap a les llibreries històriques. Molt maco parlar del carrer Llibreteria, on només hi queden dues llibreries de vell, per cert, però cap mot sobre la Llibreria Canuda, per exemple, i totes les llibreries que han tancat en els últims temps.
PS: Tinc la sensació que els escriptors que escrivim en català hem de demanar disculpes tota l'estona, que no ens podem oblidar de citar els nostres contemporanis castellans, de Vila-Matas a Mendoza, sense oblidar-nos de Pérez de Andújar, quan ells sovint passen olímpicament de nosaltres i obliden que, aquí, el 1974, es censurava 'L'adolescent de sal' de Biel Mesquida, o que anys abans obligaven Gabriel Ferrater a treure poemes de 'Les dones i els dies'. D'això no se'n recorden.Però no passa res. Perquè ells són els bons, els universals. I la resta, a pidolar. Que en vint anys, només un escriptor en llengua catalana hagi estat pregoner de la Mercè, per sis en castellà, demostra qui té el prestigi de la seva banda... Res. Ho havia de dir.