[title]
Quinua, vegans, 'raw food', demonització del blat, tot sense gluten, flexiterians... Sí, aquí fora cada cop hi ha més gent preocupada per menjar saludable. Ara bé, com deia la meva besàvia –de Mora de Rubielos– «hay gente para todo». Al pol oposat dels mastegadors zen i new age, trobem una immensa minoria de gent que es menjaria, literalment, qualsevol cosa, i quant més greixosa i poc saludable sigui, millor. No us hauríeu d'agafar aquest article a la lleugera; més que una presentació del que es porta en matèria de fast-food arreu, és una advertència de les immundícies comestibles que estan triomfant al mercat anglosaxó. I que ben aviat tindrem aquí, disposades a obturar-nos la circulació a la primera oportunitat que els donem.
1. El 'freakshake'. No sembla que a Londres la bogeria per aquests demencials batuts de llet amb quilos de 'toppings' dolç s'aturi, ans el contrari (van arribar d'Austràlia i el Regne Unit serà la seva porta d'entrada a la vella i porca Europa). Si de cas, cada cop es radicalitza més: a Le Freakshaker podeu demanar una litrona de batut de cacau, recoberta per un grapat de galetes Oreo i mig quilo de gelat de xocolata. L'avantatge és que si hi vomites al cim ningú se n'adonara. Podeu exercir aquest ¿plaer? extrem en moltes adreces londinenques. Esperem que amb el brexit tingui més dificultats per desembarcar a Barcelona.
2. Burrito de sushi arrebossat amb Cheetos. A Chicago fa un any va esclatar la fal·lera per aquesta fusió de menjar japonès i burrito: en van dir ¡sushirrito¡ i es tant simple com un burrito en què la 'tortilla' de blat es substitueix per arròs de sushi. La pregunta no és què porta de farcit, sinó què no pot portar; trobareu des de les opcions més saludables (vegetarians, també amb tonyina bluefin, alvocat i kimchi) fins a porcades fregides en profunditat i curulles de porc amb salsa barbacoa. Ara bé, la frontera final és aquesta: el burrito de sushi arrebossat amb pols de Cheetos. Quina mena de pervertit es pot menjar un burrito de sushi arrebossat amb Cheetos picants?
3. Oki-dog. Tornem al fecund i nauseabund terreny de menjar ràpid bastard: l''oki-dog' agermana el farciment d'un 'hot-dog' (salsitxa, bacó, quantitats industrials de cheddar i xili) amb un embolcall de 'tortilla' mexicana. De moment la plaga està centralitzada a Los Angeles, amb una representació modesta però exitosa (un restaurant i un carretó a peu de carrer) però n'estic segur que a la més mínima apareixerà un 'food-truck' de llardosos 'oki-dogs' al vostre 'mercadillo' favorit, empudegant i corrompent les paradetes de sabates veganes i pa ecològic.
4. 'Mitraillette'. No, no descobrim res, però si no heu estat a Bèlgica potser no coneixeu aquesta marranada: el 'mitraillette' és un entrepà farcit amb carn fregida (salsitxa, hamburguesa o 'frikandel', un objecte carni no identificat) i un generós grapat de patates fregides, tot recobert de salsa (bearnesa, quètxup o maionesa). A segons quin barri, trobareu aquesta arma de destrucció gastronòmica massiva en format 'dürum'. Sí, segur que també us ha vingut al cap un acudit xaró: «'El sospitós portava una metralleta'. 'Un AK-47?' 'No, un entrepà'».
5. Gelats amb dònut. I per postres, un clàssic del mestissatge porcot: el dònut tant serveix com per encreuar-se amb el croissant com per emparedar l'hamburguesa més lamentable de la història. Però fer-lo servir com a la galeta d'un gelat de tall no se'ns havia acudit. A Nova York sí, des de fa una bona temporada. El trobareu a Underwest Donuts: gelat de xocolata i coco dins un panet dolç de sucre glaç amb topping de garapinyada. Passatge directe al país dels diabètics.
6. Crone. L'horror final: un gelat amb totes les marranades possibles, en què el cucurutxo es substitueix per massa de crònut. Això és molt més que un premi de consolació per qui s'acaba el gelat. El nom d'aquest dolç amb gegantisme és un joc de paraules pertorbador: li han posat 'crone' (compost de 'cronut' i 'cone') que vol dir, literalment, 'vella bruixa'. Fa un parell de mesos que ho està petant a Londres, aviat us petarà els intestins.
