Arrugas

El trasllat del còmic Arrugas a la gran pantalla comportava una qüestió: podria la pel·lícula aportar alguna cosa més a un relat tan emotiu i excels? Els seus creadors han jugat bé les cartes: han respectat el gruix de la història original –l'estada d'Emilio en una residència per a la gent gran– i han afegit alguns detalls ben resolts –la piscina com a punt de fuga–. El gust del dibuixant Paco Roca pel treball sobre els colors, que li serveixen per establir èpoques, estat d'ànims o escenes imaginàries, desapareix en la pel·lícula. En canvi, el so resulta clau per descriure les sensacions del protagonista quan afronta el fet de compartir habitació amb un altre ancià, o l'amenaça d'allò que l'espera en el misteriós pis de dalt de la residència, d'on arriben crits i udols. Tant sobre el paper com en la pantalla, a Arrugas, vellesa és bellesa.–Violeta Kovacsics.