A l'estrena de 'La gran duquessa de Gerolstein' van acudir tsars, emperadors, reis, prínceps, maharajàs i sultans. Tots a París per assistir a les celebracions de l'Exposició Universal de 1867. Tots al teatre per aplaudir una farsa antimilitarista de Jacques Offenbach. Música lleugera per a un llibret potser no tan innocent: tres anys més tard esclata la guerra francoprussiana i l'opereta bufa és prohibida.
El treball de la jove Companyia Bratislava (quatre intèrprets i un pianista) és una reducció radical d'una obra que se sol veure en escenaris majestuosos com el Châtelet de París. Ajustat a les seves magres possibilitats de producció, el muntatge que han estrenat al Teatre Gaudí és, a canvi, una festa d'enginy, diversió i vitalitat escènica. La seva energia burleta i clownesca recorda l'exhibida en els seus inicis per Comediants, Dagoll Dagom, fins i tot al Lliure de 'La bella Helena'. Gran treball de mímica, excel·lent coreografia de Jordi Ribot Thunnissen, i una desinhibició interpretativa que transforma una opereta de la Belle Époque -i les seves dificultats- en un còmic 'underground'.
Una versió que agradarà els que coneixen la història de la insaciable tsarina Caterina la Gran (que ascendia els seus soldats pels seus serveis horitzontals), els que riuen amb les desventures dels Fritz i Otto en les trinxeres del Sturmtruppen de Bonvi; els que consideren 'Sopa de Ganso' dels germans Marx una obra mestra. Per a tots i cada un hi ha un moment d'homenatge, picada d'ullet i diversió.