D'ençà l'any 2011, el consum d'alimentació ecològica ha augmentat un 7 %, tot i la marea negra econòmica. Això vol dir una cosa: u, que l'actitud dels que titllaven aquest consum d'ecopijo -sovint gent adinerada que en restaurants cars se'n fan un fart, de km 0- s'esvaeix; i segon i més important, que el consumidor, a l'hora d'emplenar la cistella, no només compra per militància. S'ha acostumat a l'eco perquè té un gust que marca diferència. Ara, en el punt àlgid de l'explosió de sabors d'estiu, és el millor moment per comprar producte ecològic. El 'mañico' Chema Bescós, des de la recent botiga I love food, adverteix que els establiments de menjar ecològic són necessaris. Sobretot perquè "comprar al mercat no garanteix que compris menjar lliure de pesticides". Sovint, diu, moltes parades compren directament a Mercabarna, i "allà hi ha de tot". En la seva botiga, especifica, tot és ecològic -certificat amb el segell del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, CCPAE per als amics- i "tot és elaborat per petits productors km 0, segons criteris 'slow food'".
Això els porta certs maldecaps: en l'ànsia d'oferir el millor producte possible, tenen 400 proveïdors directes. Quasi un per producte! La seva especialitat són les verdures.
Al seu hort de Canet de Mar, hi regnen els tomàquets amb diferents varietats de noms anglesos ('beef steak', 'heart of compassion') i varietats guardonades al Tomato Fest dels EUA, tot carn i llavor, melosos i sense buits. Un cop es tasten, no hi ha volta enrere. Con en tota la resta: ensumar un pot d'avellanes eco deixa record olfactiu. I si Bescós produeix tomàquets i mima els productors, uns metres més amunt, la botiga Temps de Terra produeix tot, absolutament tot, el que ven. De fet, la història sembla un Fitzcarraldo de bon rotllo. Carles Franch explica que el seu pare, constructor, va adquirir una finca de 80 hectàrees, el Cabiscol, al cor d'Amposta. "Tancada en si mateixa, una vall independent, un lloc ple d'energia", recorda. Això va ser fa vuit anys.
La idea inicial era plantar-hi oliveres i arreglar una masia per a turisme rural. En lloc d'això, es van anar perdent pel camí "en improvisacions, veient necessitats i posant-hi solucions": van introduir-hi arbres fruiters, horta, i sobretot van apostar per "potenciar els depredadors i crear un ecosistema basat en l'estudi d'un bosc". Compren un ramat i l'abans propietari es dedica a cuidar-lo. Hi introdueixen varietats de llavors antigues. I ho fan tot sense cap tractament químic, amb el porc ibèric, la vedella xarolesa i l'aviram corrent lliure i alimentat per la terra.
La major part de la producció la vehiculen a través de les dues botigues de Barcelona. Franch, cofoi, assenyala que, a la ciutat, hi arriben els fruits de Cabiscol cada dilluns, dimecres i divendres, sempre al matí. "Menjar a Barcelona un enciam collit del mateix dia és difícil, per no dir impossible", explica. De la verdura que sobra, en fan menjar preparat: melmelades, gaspatxo, tomàquets farcits, cremes, albergínies farcides... I pastissets de Tortosa fets per la seva àvia! I els porcs que arriben sencers són desmuntats i aprofitats en hamburgueses, salsitxes o costelles rostides que ens criden amb un alè porcí embriagador.
Hi treballen 27 persones, i Franch recalca, amb sinceritat, el mantra del botiguer eco: "L'emoció del vincle que s'estableix quan el comprador veu la cara de qui produeix el menjar". Per ell, només és possible canviar el seu propi petit món. I si compreu aquí, canviareu el vostre. El plantejament de Típic i Català és menys ambiciós, però també molt idealista. L'Elisenda Albajos, mestra jubilada, va voler muntar "una botiga de producte gurmet exclusivament català". De fet, riu, "l'únic que no és català aquí és el meu marit, que és belga!".
El concepte és oferir sempre productes "curosament escollits i sobretot de petits productors, que no es puguin trobar als supermercats". Tot allò ecològic està marcat amb un gomet verd, i hi trobem qualitat màxima i una selecció molt interessant en matèria de vins, embotits, formatges, galetes, melmelades, salses, fruits secs... Una botiga de proximitat en un barri, la Sagrada Família, trepanat pel turisme, amb espai per a degustació. Disposen d'un mapa gegant de Catalunya on assenyalen al turista despistat la procedència del que compra. "Se sorprenen quan veuen que en un país tan petit hi ha tanta varietat. Així els preparem per la independència!". I precisament a la botiga abans citada mai no hi entrarien els productes que monopolitzen l'espai de La Chinata, una oleoteca dedicada a la venda d'oli d'oliva verge extra de la Sierra de Gata, a Extremadura. A part d'un oli premium a preus molt interessants -litre de verge extra a 4,50 €- i de diferents cupatges, disposen de cosmètics derivats de l'oli, com ara sabó, oli corporal i crema facial. Fins i tot per a homes!
