La Pedrera
ShutterstockLa Pedrera

La Pedrera

L’absència de línies rectes i les formes ondulants caracteritzen aquesta fita artística i tècnica de Gaudí, una obra mestra ubicada en ple centre de Barcelona
  • Llocs d'interès | Visites turístiques
  • Dreta de l'Eixample
Publicitat

Time Out diu

El darrer edifici laic d’Antoni Gaudí, la Casa Milà (coneguda popularment com La Pedrera), no té cap línia recta. És una gesta de l’arquitectura i la culminació dels experiments de l’arquitecte per recrear formes naturals amb maons i un morter (a més de ceràmica i ampolles de cava trencades, el que es denomina trencadís).

L’obra té la consideració de Patrimoni de la Humanitat i desprèn un aire marí pels balcons enredats, les portes d’algues, els sostres d’espuma de mar i els patis interiors tan blaus com una sirena. Les formes ondulants són característiques dels vuit pisos de l’espai.

Un experiment convertit en lloc de pelegrinatge

Quan l'obra es va acabar de construir, l’any 1912, era tan moderna pel seu temps que la dona que la va finançar, Roser Segimon, es va convertir en la riota de la ciutat. L’escriptora Santiago Rusiñol va dir, en referència a la seva característica façana ondulant, que una serp seria un animal domèstic més que adient pels amos de l’edifici.

Tot i això, La Pedrera s’ha convertit en un dels edificis més estimats de Barcelona i un dels llocs que s’ha de visitar a la ciutat. Els arquitectes l’adoren per la seva extraordinària estructura: no té cap paret mestra i els amplis i asimètrics finestrals de la façana aconsegueixen molta llum natural. A més, és la seu de la Fundació Catalunya La Pedrera, entitat propietària de l’espai, i disposa d'espais d’ús residencial (la funció original de l’edifici) i comercial.

Les exposicions i la ‘virtual experience’

La galeria d’art del primer pis acull una àmplia varietat d’artistes. L’espai superior ofereix un altre punt de vista de l’obra de Gaudí: es pot visitar un pis modernista reconstruït a la quarta planta, amb la suite dormitori de Gaspar Homar. L’àtic, emmarcat per arcs parabòlics dignes d’una catedral gòtica, acull un museu sobre la carrera de Gaudí. El millor és que es pot passejar pel terrat de l’edifici entre xemeneies cobertes de trencadís. A la part superior es recrea un casc de cavaller medieval, d’aquí que el poeta Pere Gimferrer la bategés com ‘el jardí dels guerrers’.

En les visites de modalitat més bàsica, recórrer La Pedrera pot dur un temps aproximat d’una hora o una hora i mitja. La durada s’incrementa si se sumen possibilitats afegides com La Pedrera Virtual Experience, que combina la visió de l’entorn real de l’entresol de l’edifici juntament amb hologrames que expandeixen l’experiència immersiva en l’obra de Gaudí. A més dels espais permanents, La Pedrera acull una abundant agenda d’activitats temporals o puntuals (com la cel·lebració de concerts a la terrassa).

Com arribar a La Pedrera?

La Pedrera està al centre de Barcelona, i més concretament a la Barcelona burgesa que va contractar arquitectes modernistes per reformar o construir residències privades a l’Eixample barceloní. Aquesta obra de Gaudí està ubicada a només uns metres de distància del quadrat d’or, o l'illa (o mansana) de la discòrdia, on cohabiten altres joies del modernisme com la Casa Batlló del mateix Gaudí, la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch o la Casa Lleó i Morera de Lluís Domènech i Montaner.

Aquesta ubicació cèntrica facilita que disposem d’opcions òptimes per desplaçament en transport públic amb què fugir de les retencions de trànsit: l’estació de metro de Diagonal (línia 3 i línia 5) i l’estació de Provença (part de la xarxa de trens que pertanyen a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), són a només uns metres de distància. També es pot arribar a l’edifici a través de diferents autobusos urbans, el recorregut concret dels quals es pot buscar mitjançant aquest cercador.

Quant costen les entrades?

Les tarifes d’accés a La Pedrera varien si la visita es fa en horari diürn o nocturn i si es vol tenir accés a més o menys espais expositius. Els nens de 0 a 6 anys poden entrar gratis. El preu de les entrades també varia en funció de la pertinença a diferents col·lectius (nens de 7 a 12 anys, estudiants, persones jubilades o amb discapacitats) que poden accedir a tarifes reduïdes.

Davant la varietat de tipologies d’entrades i l’existència de promocions temporals, és recomanable visitar el lloc web de l’espai per accedir a informació actualitzada. Les persones amb discapacitats accedeixen a La Pedrera sense cues i per la porta principal de l’edifici.

Detalls

Adreça
Provença, 261-265
La Dreta de l'Eixample
Barcelona
08008
Transport
Diagonal (M: L3,L5), Provença (FGC)
Preu
Preu variable en funció dels horaris i les modalitats de la visita. Preus reduïts per a diferents col·lectius. Entrada gratis per a nens de 0-6 anys. Consultar el web de l'espai
Horaris
De dilluns a diumenge i els dies festius: 9:00 h - 20:00 h. Sessions visita nocturna: 21:00 h - 23:00 h

Què hi ha ara mateix

Art en pedra

“Si hi ha un edifici de Barcelona fet a mida per acollir les escultures de pedra dels millors artistes contemporanis, aquest ha de ser La Pedrera”. Penelope Curtis, comissària d’aquesta nova exposició i exdirectora de la Tate Britain de Londres, ho tenia claríssim. Per això, quan li van demanar que preparés una exposició sobre l’escultora Barbara Hepworth a la Casa Milà, ella va fer una contraproposta que consistia a agrupar els grans creadors que van treballar la pedra després de la Segona Guerra Mundial sota el mateix sostre, cortesia d’Antoni Gaudí.  El resultat és una mostra on la llum que ve del Passeig de Gràcia s’escola primer pels balcons i els finestrals de La Pedrera i, després, per les corbes, els forats i les transparències de les escultures del seu interior. Peces de Hans Arp, Louise Bourgeois, Eduardo Chillida, Naum Gabo, Barbara Hepworth, Henry Moore, Isamu Noguchi i Jorge Oteiza ens ensenyen com, a mitjan segle XX, la pedra va deixar de ser un material associat al classicisme i els valors occidentals per a ser un camp d’experimentació artística.  Aquests artistes, a la dècada de 1960 van concebre la pedra com un espai de llibertat. A mesura que coneixien el material i recorrien als tallistes professionals, el portaven al límit les seves possibilitats. La mostra ressalta la transparència i brillantor de la pedra que demostren les obres d'art orgàniques i cristal·lines, arquitectòniques i biomòrfiques. Hi ha peces que evoquen la roca, i d’altres, la muntanya; n’
  • Escultura
Publicitat
També t'agradarà
També t'agradarà