Dansa de les ombres felices

Dansa de les ombres felices
Alice Munro
Trad. Dolors Udina
Club Editor
320 pàg. 22,89 € Quinze contes amb els ulls negres, com les prunes. Així de petits, brillants i rodons són els relats que formen 'Dansa de les ombres felices', el primer llibre d'Alice Munro, que ara arriba molt ben traduït al català de la mà de Dolors Udina. La majoria estan narrats per filles de pares que maten guineus, que són venedors ambulants... i, sobretot, per filles de mares que fan de mestresses de casa, que renten gots, que posen les mans sobre la cretona del sofà, que planxen la brusa i que cusen sota el llum del menjador. A totes aquestes nenes i mares, la faixa de la vida els estreny el cos per la cintura. Sovint, les deixa garratibades, amb les cames rectes i rodones com canonades, amb els ulls clars i gelatinosos, "humits per fora i morts i apagats per dins, resplendents com còdols".

Si no heu llegit mai la Txékhov canadenca, la mestressa de casa i mestressa del conte guanyadora del Premi Nobel de Literatura l'any 2013, podeu ensumar aquest primer llibre, 'Dansa de les ombres felices', o el que va anunciar que seria l'últim, 'Estimada vida'. Al bell mig, n'hi ha dotze més, bons, repartits entre cinquanta anys dedicats a l'escriptura. Tots són reculls de contes, això sí, perquè el conte és el temps que durava la migdiada del seu fill i perquè la Munro veu "la vida com peces separades que no acaben d'encaixar mai". Així ho expressa.

En totes se sent la respiració pausada satisfeta de la vida quotidiana darrere la qual hi ha tots els grans temes: la resignació, la por, la mort. I en totes aquestes peces separades el paisatge i el bestiar són a dins de casa. Les cadires de fòrmica de la cuina conviuen amb l'estesa de pomers i cirerers, el galliner amb tanca de filferro conviu amb els armaris de caoba de la cuina i els llums d'aram. "No ens feia por el món de fora malgrat ser l'època de l'any en què les congestes s'apilonaven com balenes adormides al voltant de casa nostra". Alice Munro té 83 anys i és una gran cronista i contista a qui tampoc li ha calgut voltar el món per construir el seu 'imago mundi'. Casa seva, al sud-est de la província d'Ontario, li ha bastat per descriure molt bé la condició humana.