Va decidir escriure una novel·la sobre els nanos que van marxar de refugiats just després de la destrucció de Guernica quan un seguit de casualitats el van portar fins a Carmen Mussche, filla biològica de l'escriptor flamenc Robert Mussche. "La vaig anar a visitar a Bèlgica -recorda en Kirmen-. El primer dia que vaig trepitjar casa seva vaig saber que volia parlar d'ella i de la seva família. Crec que va ser gràcies a una pissarreta que tenien a l'entrada, amb la dita llatina non vobis, sed vos, que em va fer sentir dins del seu món". Hi va haver un altre motiu, igual de poètic i cara a la investigació infinitament més pràctic: la Carmen havia reservat una habitació sencera per reconstruir la biblioteca del seu pare, amb els llibres, objectes, i tota mena de documents vitals.
Hi havia notícies sobre una amistat molt intensa amb el també escriptor Herman Thiery, més conegut pel sobrenom de Johan Daisne. "Això també em va tocar molt -em confessa-, perquè em recordava a la meva relació amb el meu amic de l'ànima, que va morir poc abans que em posés amb la novel·la". És per això que el llibre comença amb els dos nois, encara preuniversitaris, abraçats en un llit. Però no parlàvem d'això, sinó dels nens desplaçats. Abans que naixés la Carmen, Robert Mussche es va fer càrrec d'una xiqueta que va arribar a bord de 'L'Havana'. Es deia Karmentxu. "Fixa't si van tenir una relació propera, que anys més tard li va posar a la seva pròpia filla el mateix nom", acaba en Kirmen, emocionat i comprensiu. Perquè aquesta és, en gran mesura, la seva història. Ell també té un fill no biològic, d'una relació anterior de la seva dona. Quan el va conèixer, el nano tenia tretze anys, i seia davant seu en una pizzeria.
EL QUE MOU EL MÓN
Kirmen Uribe
Trad. Pau Joan Hernández
Edicions 62
180 pàg. 19 €
Discover Time Out original video