LIMÓNOV
Emmanuel Carrère
Trad. Jaime Zulaika
Anagrama
396 pàg. 19,90 €
'Limónov' neix de la fascinació que Emmanuel Carrère sent per algú que no és només un escriptor rus, sinó l'encarnació que els europeus tenim del concepte 'Rússia'. Excessiu i noble, atroç i ridícul, vehement i vertader... A aquesta personalitat que és tempesta i ressaca, encara cal sumar els diferents personatges que Limónov ha interpretat durant la seva vida amb la convicció dement d'un Robert De Niro. Poeta cru i provocador a la URSS (anys 60), macarró atziac de dones que l'abandonen a Nova York (anys 70), autor respectat a París gràcies a títols com 'Al poeta ruso le gustan los negratas' (anys 80), soldat serbi a les guerres de l'antigua Iugoslàvia (anys 90), agitador polític contra el règim de Putin i presoner en un camp de treball capaç d'assolir el Nirvana (anys 2000)... 'Limónov' és tot un repte narratiu sí, i Carrère hi treballa a fons per sortir-ne ben parat. Narra els principals episodis de la seva cronologia i analitza els seus textos, però també parla d'un home lligat a la Rúsia dels últims 50 anys, reflexiona sobre les paradoxes que, a manera de deutes impagables, acumula amb el pas dels anys. És adorable? És infame? És un gran escriptor o un populista eixelebrat? I quan s'apropa a la paradoxa més íntima, Carrère se serveix d'un sutra, aquell que diu: "L'home que es considera superior, inferior o fins i tot igual a un altre home no comprèn la realitat". El mèrit de Carrère és que aquestes paraules siguin l'esquerda per la qual es filtra 'Limónov'. Que 'Limónov' sigui una esquerda, que 'Limónov' sigui 'Limónov'.
