Un traficant d'idees a les fronteres de l'art

Un traficant d'idees a les fronteres de l'art
Vicenç Altaió
Comanegra
414 pàg 24 € Desena entrega de la sèrie 'Tràfic d'idees', el gran poema conceptual originat als 80 en plena postmodernitat, 'Un traficant d'idees a les fronteres de l'art' és una biografia sense subjecte, crònica cultural ordida per un dels grans: Vicenç Altaió (1954), poeta, assagista, traductor, crític d'art i traficant d'idees. El llibre, d'una gràfica brillant (a càrrec de Claret Serrahima i Daniel Ayuso), assaja sobre els polisistemes en el sector cultural. Hi llegim el procés de pèrdua gradual de la credibilitat cap a l'art. Altaió, ull interrogador, atent a les palpitacions, no es reclou a la biblioteca, acara dades, redacta i recopila textos: el punt de vista és el d'un protagonista radical, testimoni directe d'uns fets viscuts, digerits, revelats i sacsejats. Som en una frontera de cruïlles i atzucacs però també en la giragonsa mental de l'escriptura de la llum (sense llançadora) que tot ho salva.

El llenguatge és el de l'art, obert, transformador i lliure. Sense totalitarismes, fronteres ni sentits únics naturals o imposats. O impostats. Amb cada llibre mor una dictadura, i amb aquest el poeta explora, com el 'Viatger davant d'un mar de boira' de Friedrich, la identitat, la música, la fotografia, la provocació, Barcelona, internet, la follia, el menjar o l'Art del Gust de l'Ull. "Fer veure que no saps, com un mag, i enlluernar, com a germà dels artistes": aquest és el gran viatge de l'Altaió, del gest anònim a l'universal (com Miró). Al final de cada text, el traficant ens regala unes línies, per fugir del llibre tradicional i perquè completem el saber -si és que tenim res a dir-, prenguem notes de memòria i fem de la bitàcola un dir progressiu. Sense signatura.