Pel que fa a restaurants, el passeig de Sant Joan no és el carrer d’Enric Granados: els grans grups de restauració no s’hi agombolen per comprar immobles i bastir locals gegantins a cop de talonari. A primer cop d’ull, sembla que als baixos de les monumentals façanes neoclàssiques només hi sobrevisquin els frankfurts rònecs i els antres de plats combinats fossilitzats. Ara bé, aprofitant que encara està calenteta la remodelació d’aquesta artèria de primera divisió –voreres de fins a 17 metres, un passeig verd envejable– i dóna gustet passejar-hi, val a dir que hi bullen algunes novetats molt interessants i clàssics amagats que cal revisitar.
Una vaqueria nòrdica
Al primer apartat hi situem la Granja Petitbo. Amb només quatre mesos d’obertura i una circulació d’aquelles de boca a orella que fan que se n’assabenti una quarta part de Barcelona, som davant una espècie molt estranya en aquesta zona: la de la cafeteria d’estil nòrdic on es poden menjar entrepans, amanides i pastissos a qualsevol hora. “Tot amb productes del mercat, rigorosament frescos i d’elaboració casolana”, puntualitza Rodrigo Casado, amb Pedro Tudela propietari del lloc. El lloc no té je ne sais quoi: les qualitats són òbvies! A part d’una oferta culinària atractiva, és poderós: som dins una antiga vaqueria, redecorada amb una delicadesa digna de revista sueca d’interiorisme cara, combinat amb un aire rústic i una amplitud insòlita que ens fa esperar l’aparició d’un boví mugint.
“Vam anar de viatge al nord d’Europa i el concepte de cafeteria on pots menjar a qualsevol hora ens va agradar molt”. I han après molt bé la lliçó: l’apartat dolç consta d’una fila de temptacions que passen per pastissos de formatge, pastanaga, xocolata i un de carbassó dolç “que sorprèn però té molts adeptes”.
I a part d’un exèrcit d’amanides suggestives i contundents, disposen d’un apartat d’especials del dia, on s’hi amaguen bons entrepans però també petites delícies com el Misteriós, una cocotte –petita olla metàŀlica– d’ous remenats ecològics, xampinyons, formatge i pa torrat. El moment ideal per aparèixer-hi és al migdia, amb un menú amb només un primer i un segon, però difícils de rebutjar: risotto de quinoa i tomàquets verds fregits amb una contundent lasanya de carn i verdura, per exemple. Els caps de setmana hi ha un brunch dels bons, amb molts ous (escumats sobre pa de llet casolà, remenats amb bacó i pancakes, amb pernil o salmó) que volen fer extensible a tota la setmana. Visiteu-la i mugiu a plaer.
Gastrobar Manel
Just a la vorera de davant del Petitbo, hi trobem un bar Manel, si em permeteu la llicència. És a dir, el negatiu d’un bar Manolo: bar restaurant pulcre i acollidor, on en lloc de ferum de formatge incrustat a la planxa, alè de Ducados i crits, hi trobem higiene, molta personalitat i gent que sap apreciar la bona teca. El Bar Sant Joan és un poder fàctic en aquest tram del passeig, sempre agombolat al migdia. “Doncs això no és res comparat amb el que era abans”, m’explica el propietari, Joan Basart. Fa 32 anys que funcionen igual: “Cada dia penjo una pissarra on hi ha un 90% de coses fixes i la resta, sorpreses”.
Donem-hi una mirada: faves a la catalana (6,30 euros), sèpia amb pèsols i patates (7,50 euros), peixet fregit (6 euros), costelles de xai a la planxa (8,70 euros). I escapades de fonda creativa, com un carpaccio de peus de porc amb formatge temptador, a més dels fixos setmanals: dimarts llenties, dimecres macarrons, dijous paella. No tenen menú, la pissarra permet “confeccionar-se’l a mida i no menjar de més si no es vol”, explica. En tot cas les racions són generoses. En aquest deliciós raconet es produeix un interessant fenomen al cub: espiar el plat de la taula veïna, fer-se la boca aigua, triar. Tan bo fan allò senzill, que em decideixo per una crema de marisc –amb fumet de veritat, 5 euros!– i un llom de porc acompanyat amb delicades albergínies arrebossades.
Senyor Basart, feia anys que no menjava un llom de porc així, gustós, tendre, ben salpebrat, el negatiu d’aquella translúcida làmina que ens posen al plat combinat. Com s’ho fa? “Gastant bon gènere!”.
Les postres casolanes (un púding de taronja i un gelat de figues) mereixen estar en fondes de molts més coberts però no més talla gastronòmica. Gràcies a Néstor Luján! La cuina popular encara remena la cua –de bou– i la que hi ha aquí no és gens menyspreable.
Més bones adreces
Encara queda, però, una llista d’adreces que cal tenir presents en l’assolellat passeig. Preneu-ne nota: Can Soteras (Pg. de Sant Joan, 97. T. 93 457 49 39), sòlid referent de la cuina tradicional catalana (fa uns 35 anys van popularitzar els cargols a Barcelona), l’incombustible Bar Oller (Pg. de Sant Joan, 146. T. 93 457 81 59), punt de referència pel que fa a tapes, croquetes i truites des de temps immemorials, i el novíssim On Cafè (Pg. de Sant Joan, 96. T. 93 500 54 64), cafeteria en una freqüència d’ona molt similar a la Granja Petitbo, però més contundent, de tapes fiables que mereixerien més línies que aquestes. Les tindran.
Discover Time Out original video
