D'anxoves amb Isabel Coixet

Tot rima si un ho vol. I la realitzadora de Coses que no et vaig dir mai és capaç de trobar aquesta cadència en gairebé tot el que té a la vora. Si l’últim film de la Coixet és trist i desolador que ens deixa gairebé sense aire, la directora ha trobat en l’anxova una rima feliç.

Javier Cámara i Candela Peña, la parella protagonista d’una història d’amor acabada, parlen estocats per l’escuradents del matrimoni. Qui és l’anxova, qui el seitó? El que és cert, és que a la vida real, si això existeix, la germana de Javier Cámara treballa en una conservera d’anxoves i la mare de la Candela Peña, famosa pel seu frankfurt de Gavà, ara prepara anxoves de luxe per a restaurants de morro fi. Amb la salabror de les llàgrimes que es vessen a Ayer no termina nunca, la Coixet i servidora ofeguem les penes en una ruta d’anxova i vi blanc on la sal es converteix en somriure dins la boca.

Som a L’Anxoveta, a prop de la seva productora al barri de Gràcia. En aquest restaurant de blanc immaculat i pissarra farcida, tastem unes anxoves boníssimes del Cantàbric amb pa amb tomàquet i oli generós. La Coixet teoritza sobre aquest peix que la fa feliç. “L’anxova em posa de bon humor, cura la ressaca, i em fa passar tots els mals. Hauria de menjar tot el dia anxoves”, afegeix. L’afició ve de lluny. “Quan era petita, les meves postres favorites eren menjar-me l’anxova d’una oliva farcida després de mullar-la en Coca-Cola”, recorda. Ara preferiria unes “bones anxoves amb xampany Gosset”. Pas mal, mademoiselle. A la conversa apareixen Cassavetes i Gena Rowlands, perquè Candela Peña s’ha convertit en una dona “sota la influència” a Ayer no termina nunca. D’aquest viatge anem a parar al far del Cap de Creus. Amb el sol i la tramuntana espetegant, i perquè jo també vull trobar la rima, imagino que per a la Isabel aquella terrassa també podria ser La luz del fin del mundo, la peli de Douglas i Brynner.

A La Pepita, ens esperen unes anxoves de la Patagònia, és a dir, el peix amarat de crema de llet. Ecs, pensareu. No. Aquesta delicadesa s’escriu amb l’M de meravella. Les acompanyem amb Jose Galo, un verdejo sec i poc conegut. Amb el contrast d’una cosa i l’altra ja notem el fil que ens eleva.