Els restaurants més reservats

El restaurante Macondo és un dels escassos llocs per menjar caribeny a Barcelona. Els propietaris són colombians, i aposten per una gastronomia de productes del Carib, sense casar-se amb cap tradició concreta. Menjar aquí, si no has estat en contacte amb els plats d'aquesta part del con sud, significa descobrir coses com el patacón, platan fregit amb carn desfilada, o una cassola de fruits del mar amb llet de coco. Els aficionats al ceviche aquí gaudiran.

Juntament amb el Tanta –va obrir poc després–, el Ceviche 103 és el gran abanderat del Perú modern a Barcelona.

Km.0, per oferir cuina d'autor amb voluntat ecològica que ell denomina com a "cuina absolutament de proximitat ".

La seva singular situació en una colònia tèxtil de les Corts es veu reforçada per una encara més singular oferta de vint-i-vuit varietats d'arrossos. I te'ls pots menjar directament de la cassola amb una cullera de fusta. També per emportar. Us recomanem l'arròs passejat, que ja apareixia documentat al Llibre de Coch (s. XV). Es diu així perquè les dones el portaven a coure al forn comunitari, i és una barbaritat amb cigrons, orella de porc i pollastre, presidit per un botifarró de ceba.

Inaugurat el 1974, premi FAD d’interiorisme, la història d’Il Giardinetto va estretament lligada a la Barcelona creativa de finals dels 60 i principis dels 70, encara que el seu naixement va ser just en l’instant en què les residències de cap de setmana van aniquilar el moviment de la Gauche Divine. El 2004, Poldo Pomés, fill del fundador, Leopoldo Pomés, va agafar les regnes del restaurant per oxigenar-lo, amb dues idees clares al cap: restaurar la carta i ser fidel a la màgia estètica que el va fer emblemàtic. A Il Giardinetto es respecta la temporalitat dels productes, carxofes amb ous a l’hivern, o tallarines amb trufa blanca a la tardor, i es respecta el llegat Correa-Milà.Però la fidelitat no està renyida amb la modernitat i, per seguir el signe del temps, Poldo va decidir allargar la barra del bar i la va obrir al carrer, animat per l’auge dels platets de barra –minibiquini de foie gras en cruixent de pa de mel i espècies o roques de parmesà amb làmines de mortadeŀla de Bolonya i bresaola marinada– i per l’auge del gintònic i de les copes llargues sota cels sense estació. S’hi està tranquil, a la barra, compartint destiŀlats amb iŀlustres companys, on es parla, sovint, de literatura. Vaig sopar una burrata amb ametlla torrada i tomàquet sec macerat, un tàrtar de tonyina picant amb vinagreta de soja i gingebre, i de postres, bola de coco amb taronja amarga. I per beure, un gintònic de Seagram’s. Un cop a baix, vaig dubtar entre una caipirinha, un mojito, un còctel Marga

El millor que es pot dir d'un vegetarià és que no ho sembla. Defugen la cuina del vegetarià de batalla estil tofu arrebossat, i cada migdia hi podem trobar un molt menú amb plats imaginatius, saborosos i nutritius, com les mongetes amb crema de polenta i sàlvia, o pasta farcida artesanal, sempre amb una tapa d'aperitiu inclosa. Per la nit triomfa un repertori de tapes com les 'papas arrugás', les empanades argentines i fajites i burritos. Petita i acurada sel·lecció de vi i cervesa. –R.M

Aquest originalíssim i bufó local d'aires novaiorquesos combina plats nord-americans com les costelles de porc a la barbacoa, amb cert aire mediterrani a les hamburgueses, com la de tonyina amb maionesa de wasabi. Bon lloc per esmorzar un pastís de formatge com els de Sexe a Nova York, també per dinar i sopar.

Els bons culés gormands, abans d’assistir a un partit al Camp Nou, fan una visita a aquest establiment familiar i de gran cuina a càrrec d’en Sergi. A prop de l’estadi del Barça, Leku té una oferta molt temptadora i gran part del seu èxit resideix en el seu menú diari de migdia. És on aquest jove i entusiasta xef aboca tota la seva saviesa, jugant amb la cuina de sempre, a la qual ha sabut donar el toc modern i sa que exigeixen els comensals d’avui.  Acurat a l’hora de buscar al mercat els millors productes –per exemple, és un gran partidari de les patates agres, les millors per fregir–, els resultats de la seva manipulació són dignes de menció. Les patates braves o bé els xupa-xups de guatlla amb salsa vermella són una mostra d’aquesta dedicació a la recerca  de la perfecció. En l’oferta per picar, també inclou uns molt bons bunyols de bacallà, la minitorta del Casar amb melmelada de pètals de violeta o les xips d’espinacs, tota una troballa.  En dies menys calorosos són molt recomanables entrants com els cigrons amb llamàntol, un dels plats més demanats per la seva fidel clientela culé. Entre les carns, destaca la mitjana Donosti de 800 grams o el garrinet d’Aranda al forn. Entre els peixos, quatre maneres de fer el bacallà, i si una és interessant, l’altra encara ho és més, començant per la truita, i sempre recomana un peix salvatge del dia. El dia de la nostra visita vam començar amb dos vermuts Miró acompanyats per les seves patates braves amb dues salses com a aperiti