Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Time Out a la teva bústia d'entrada
Apunta't a les nostres newsletters per tenir les últimes notícies de la teva ciutat. el millor de la ciutat amb la nostra newsletter sempre que vulguis
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Genial, ja t'has subscrit!
Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Genial, ja t'has subscrit!
Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Sí, tenim una cuina collonuda, i si ens n'afartem només ens cal recòrrer a la dels nostres veïns francesos o italians. Però a Barcelona també hi ha la presència –un xic testimonial, tot sigui dit– de restaurants que ofereixen cuina austríaca, hongaresa o russa, l'Europa de França en amunt. Sigui como sigui, són saboroses excepcions gastronòmiques que val la pena conèixer, sobretot a l'hivern. Fem un passeig calent per l'Europa més freda.
Un email que realment t'encantarà
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
🙌 Genial, ja t'has subscrit!
Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Hungaryto és el primer restaurant hongarès obert a Barcelona, que ofereix aquesta gran cuina que van exaltar en un excel·lent llibre dos Premis Nobel, Pablo Neruda i Miguel Ángel Asturias, i que a més representa i difon la poc coneguda cultura magiar a la nostra ciutat. El regenten la catalana Lourdes i el seu marit, Zsolt. Una cuina producte de combinacions de cultures que van passar pel seu territori en temps remots. I caracteritzada pel sempre present pebrot paprika per la utilització per als fregits de mantega de porc. (Llegir-ne més)
Veterà establiment d'especialitats alemanyes, amb tapes, entrepans i d'una variada i ben documentada carta de cerveses: i ben servides! Val la pena demanar també la seva amanida de patata, servida com cal.
Hem d’agrair al Valentino i la Maria que hagin obert el primer restaurant típic del seu país aquí. La romanesa és una cuina molt variada, amb influències balcàniques i d’altres països veïns com Alemanya, Sèrbia i Hongria. Aquesta riquesa hi proporciona gustos que es poden conèixer ara a la taverna Crama Dracula, a qui va dedicat aquest plat amb les seves millors especialitats. Dels embotits destaquen el salami de Sibiu, el filet de porc fumat, el filet gitano i el de cap de porc de senglar, sense deixar de banda els formatges rocar, telemea d’ovella, de vaca i el fumat cascaval, que també el serveixen arrebossat. El farcellet de col farcit amb carn picada, el sarmele, és segurament el plat més típic, però també ho és la mamaliguta, una mena de polenta que se serveix amb diferents formatges de vaca i smântâna, nata pasteuritzada.Aquesta càlida taverna proposa també peixos, com la truita farcida de llegums, en salmorra o fregits, alguns acompanyats amb mamaliguta. Hi ha també una àmplia oferta de carn a la brasa. Una extensa referència de vins romanesos –deixeu-vos aconsellar– i una sobretaula, animada amb tsuica, un aiguardent de prunes, completen aquest gens paorós panorama.
Amb una aparença d'un bar de tapes convencional, aquí s'amaga un dels pocs restaurants russos de Barcelona. Això sí, per l'escassa demanda d'aquesta cuina tan energètica, nomes preparen un menú rus per encàrrec i un mínim de sis persones. Però si voleu fer una celebració especial pantagruèlica i entrar en el món de la sopa 'borsch' i delícies com els blinis o el pollastre a la Kiev, aquest és el vostre lloc.
Mathias Dahlgren, el gran cuiner suec, sostenia que quan creava alguna cosa ho aprovava i ho considerava bo si “donava aquesta sensació de pa amb mantega”. Són tan austers els suecs en les seves conductes, que només amb aquesta sensació requerida per Dahlgren en tenen prou per gaudir. Quan em va arribar el pa amb mantega blanca, a la taula del Pappa Sven, vaig recordar el cuiner i vaig saber que gaudiria en aquest restaurant que porten tan bé Nina Olsen i Erik Nilsson. Els rigors de l'hivern fan que a Suècia es vegin obligats a disposar d'un rebost molt carregat d'exquisits productes que recullen en boscos i aiguamolls durant l'estiu i s'assequen, fumen o marinen. Mestres en la matèria, la seva cuina, a més d'austera, és molt rica en sabors, textures i aromes. (Llegir-ne més)
La gastronomia de Rússia i Ucraïna és el resultat, entre altres característiques, d’una sàvia barreja de les millors cuines oriental i occidental. Exquisida, amb gran varietat de productes de molts sabors, els seus plats exigeixen una acurada preparació. No són plats pesats ni tampoc picants, encara que alguns busquin el gust agredolç de la vida. Tant russos com ucraïnesos gaudeixen davant d’una increïble varietat de sopes, encara que la reina de la taula a l’hora de fer anar la cullera sigui la sopa borsch, de remolatxa i molt atractiva visualment gràcies a l’aportació acolorida d’aquest tubercle vermell. La cuina del Yalta Crimea (anomenada així en honor al pacte europeu de postguerra i per la varietat de nacionalitats que caracteritza el personal del restaurant) la presenta amb nata i les verduretes a la juliana. El dia de la meva visita, no em vaig poder estar de demanar per “picar” una autèntica ensalada russa, que porta algunes coses més que l’espanyola, com cogombres i en alguns llocs també remolatxa. Exquisida. En l’apartat de cuina de l’est, el restaurant ofereix també els Pelmeni, espècie de raviolis farcits de carn o bolets, un plat original de Sibèria i acceptat a tot Rússia com un dels plats nacionals. Als russos els fa ràbia que se’ls compari amb els raviolis, tortel·linis o altres símils italians, perquè, diuen, els pelmeni són pelmeni. Al restaurant de la Barceloneta són exquisits, no provoquen discussions i costen. La gran (Llegir-ne més)
D’entre tots els pubs que semblen museus, punt de fuga per a turistes que fan figa i ampollòdroms amb trèvols per tot arreu, aquest es troba un esglaó per sobre del altres. La cuina aquí és notable –el pastís de carn, l’àpat preferit per totes les models, és tremend–, tenen aixeta de Grolsch i una distribució de l’espai que aprofita a la perfecció els grans finestrals i l’espai diàfan en què s’ubica. També compta amb una petita terrassa, només recomanable per als qui els agraden les emocions fortes i sorolloses –l’ambient de la plaça és una mescla de Srebenica i Cidade de Deus–, i una sala amb billar.
Francesc Pérez, després d'exercir de maitre del Via Veneto i de director del Tragaluz entre d'altres, va obrir el seu propi projecte. A La Taula hi trobarem cuina mediterrània però també amb una forta influència de la cuina centroeuropea. A l’apartat de suggeriments hi trobem dues especialitats úniques a la ciutat. La primera, exportada de la ciutat austríaca de Graz: una crema de carabassa natural que es fa amb les llavors torrades de la carbassa i un oli pur de carbassa que només es fa en aquesta zona”. La segona és el malakoff, que tot i les seves ressonàncies eslaves és una especialitat que només es cuina a la zona vinícola suïssa de La Côte: dues boles de gruyère pur arrebossades i cruixents, amoroses i fondants.
Botiga de productes gurmet hongaresos (espècies, pastes, embotits, vins, carns, conserves...) on també es pot fer un mos en una de les tauletes. No deixeu de tastar els seus entrepans, com el de deliciós pastrami. També tenen una molt extensa varietat de vins hongaresos, d'alta qüalitat, que val la pena conèixer.
En un menú de migdia molt recomanable, al Club Suizo hi apareixen i desapareixen receptes suïsses com els knopfli –una mena de nyoquis més petits, fets amb mantega i formatge– o el bratwurst suís, de sabor molt més delicat que l’alemany i fet amb carn de vedella. El dimecres és el dia més suís de la setmana, en què, a més de les receptes de la carta, no és estrany poder gaudir al menú d’un bon rösti, “una truita de patata sense ou”, com el defineixen aquí. La patata, lligada amb mantega i gratinada amb formatge, al forn, sol acompanyar un estofat de vedella amb nata. Menjar això ens fa venir ganes d’envair Polònia en un dia gèlid! Com la hackbraten, un pastís de carn picada d’origen alemany que pot anar farcit d’espinacs. La part italiana ens arriba gràcies a uns macarrons amb poma. Per poder oferir aquestes receptes tenen un proveïdor exclusiu; articles com la bündnerfleisch, carn de vedella curada dels Alps, arriben directament de Sankt Gallen.
Gran plaer basc en petit format Esmolem l'escuradents i fem el rànquing dels pintxos més saborosos de Barcelona. Prepareu els colzes per fer-vos lloc a les barres basques amb més bon gust de la ciutat! Coneixes més llocs de pintxos indispensables? Ens ho pots dir als comentaris de sota. El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes japonesos. I Barcelona estava a 24 hores en tren de la cap
El fred no ha passat: aquesta contundent cuina de cullera us escalfarà el cos i l'ànima Gelida Un bar i restaurant dels que no en queden, amb plats per a pressupostos ajustats i bons paladars. L'esmorzar de forquilla és per llepar-se els dits. I a l'hora de dinar, prepareu-vos per a un àpat comunitari i uns primers i uns segons deliciosos, amb quasi trenta referències de plat a la carta. El capipota, el braó i el bacallà són excel·lents. Regueu-ho tot amb un bon vi de Gelida. –R.M El Asador de Aranda Sens dubte, el millor asador de la ciutat. I ell millor representant de Castella a l'hora del picadillo, la 'longaniza' o el 'chorizo'. Però el que veritablement destaca és el delicadíssim lletó d'ovella 'churra' rostit amb sagí de porc fresc i un extraordinari garrí segovià. El rosteixen durant sis hores en un forn de llenya i arriba a taula trossejat i només untat am un xic del seu propi greix, la qual cosa li dona la seva característica pàtina daurada. Excel.lent producte , sempre presentat en cassoles de fang. –M.A Agut Barcelona té la riquesa de disposar d’alguns llocs que el pas dels anys millora. Moltes vegades oblidats, alguns tenen, a més, el plus d’haver-se modernitzat sense excessos, per posar-se al dia amb l’exigència de qualitat i bons productes que demana la clientela. Un d’aquests casos és l'Agut del carrer d’en Gignàs, un dels primers bons restaurants que vaig conèixer quan vaig arribar a Barcelona en els anys setanta. Allà vaig saber que existia l’allioli i a par
10 establiments que agradarien al 'Tata' Martino A Barcelona tenim excel·lents ambaixadors gastronòmics dels fogons argentins. Tasteu sense haver de creuar l'Atlàntic les millors especialitats de la cuina argentina: matambre, milaneses, empanades, 'asados'... ¿Trobes a faltar algun restaurant argentí important? Ens ho pots dir en els comentaris de sota. 9 Reinas Un restaurant argentí d'alta volada, amb carns de tot el món i pasta feta a mà. Sovint hi trobareu cares conegudes de l'esport. Un dels propietaris és l'exjugador de l'Espanyol, Martín Posse. R.M Vinya Rosa Argentina Aquest molt agradable punt argentí ofereix una molt bona relació qualitat-preu en les seves especialitats de carn a la brasa. Puerto Madero Puerto Madero és a Buenos Aires sinònim de bona cuina, sobretot de bona graella i carns rostides, ja que des de la seva remodelació en espai lúdic i comercial s'hi han instal·lat les principals parrillas de la ciutat. Potser els propietaris d'aquest restaurant barceloní van posar aquest nom al seu establiment per cridar l'atenció dels qui han tingut la sort de menjar algun dels bifes extraordinaris que s'hi fan allà. Però el que potser no sospitaven era que ho farien gairebé tan bé com allà, amb les limitacions òbvies de la distància pel que fa als productes. La fórmula pensada per Sebastián, Yann i Pere ha estat un encert. Des de l'hora dels esmorzars es poden assaborir especialitats argentines. Esmorzars amb facturas (pastisseria típica argentina), tapes d'
Adreces bones, boniques i barates Encara que sembli que assistim a l'any zero de la cuina peruana a Catalunya i a Espanya -Tanta, primera ambaixada de Gastón Acurio, imminent obertura de Pakta, el peruà nikkei dels germans Adrià, el Perú com a gastronomia convidada a Madrid Fusión- no creiem que us descobrim la sopa d'ají de gallina si diem que a Barcelona, abans d'aquesta fal·lera, ja hi havia vida andina comestible i saborosa, i molt més econòmica que la del visionari Acurio.
El símbol dels pebrotsSobre Acurio hi ha diversitat de criteris, esclar. Patricia Oliveros, que va obrir el restaurant El Señorío fa cinc anys -immillorable opció per dinar al tristoi tram muntanyós de Còrsega-, només té bones paraules: "És un cuiner diferent i creatiu, cal tastar allò que fa, bé siguis peruà o català. La nostra és una cuina massa rica per estar tan apartada de tot; Acurio ha fet molt per ella". I està encantada que un excuiner seu hagi anat a treballar a Tanta. Encara que puntualitza que a casa seva només hi trobarem cuina criolla, "allò que els peruans mengen a casa". La carta, entenedora, dividida en entrants, cuina criolla i cebiches, té plats del dia i de festa major. I de la vasta cuina peruana Oliveros especifica que la seva màxima influència és la xinesa, que es fa evident en plats com un barroc arròs d'ànec o el wantun farcit de marisc.
Qui ja estigui familiaritzat amb el repertori d'entrants on es tracta amb virtuosisme la patata, l'ají -salsa de gallina polvoritzada, amb ou
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
🙌 Genial, ja t'has subscrit!
Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
🙌 Genial, ja t'has subscrit!
Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!