Menjar a Sitges

El Cable és ja una institució per a tot autèntic sitgetà: és el bar de tapes de tota la vida, el punt de trobada oficial. Regentat per la tercera generació de la família que li va donar vida l’any 1940, aquest emblemàtic bar de tapes continua delectant tota ànima que s’hi deixi caure amb unes braves de bandera, una truita que us convertirà en devots, i unes croquetes que ni les de l’àvia en un dels seus millors dies. Guanyadors quatre anya consecutius del certamen Sitges Tapa a Tapa, aquest any es van coronar amb la 'Relaxing cup of café con leche'; una reinterpretació deliciosa i original del tradicional suquet de gambes. I això només per començar. Continueu investigant les seves delícies casolanes amb una canya ben tirada a la mà que us quedi lliure. Us faran sentir com a casa.

El Nem és un lloc de sorpreses. Començant perquè la seva carta de tapes i postres canvia cada mes, i continuant perquè tot el que hi trobes surt d’un colador de creació i d’una voluntat insaciable d’experimentar amb gustos i combinacions. Podeu trencar el gel tastant els ‘nems’, els tradicionals rotllets vietnamites que dónen nom al local, i continuar el banquet sota les recomanacions del personal. Si us topeu a la carta amb el salmó marinat i l’steak tartar oriental, no dubteu a demanar-los: aixequen passions. Així se les gasten a la carta d'octubre: Sashimi d'orada amb mongeta verda i llima-llimona, ceviche de tomàquet, coriandre, llimona i ceba...no direm més per no fer-vos mullar el teclat. Sobretot, guardeu gana per tastar les postres.

És la primera pizzeria d’Espanya, oberta als anys 60, i es troba en un dels punts més emblemàtics de Sitges: el Cap de la Vila. Hi trobareu una varietat de pizzes –cuinades amb forn de llenya- que satisfarien l’italià més purista, i una selección de pasta fresca (atents als papardelle!) que marcaran un abans i un després en les vostres vides. Començar amb el seu típic ‘pa bufat amb parmesà’ i regar-ho tota mb un vinet negre és invertir en satisfacció a curt termini. Recomanable reservar taula si no voleu salivar fins a la sacietat veient com gaudeixen els altres comensals.

Qui és de Sitges ho és fins a la medul·la. Per això no és d’estranyar que el sitgetà de bandera faci extensiu el seu sentiment de pertinença al poble fins al beure. L’abril de 2014 els germans Markus i Axel Neumann, la Mercè Rafecas i en Manel Andreu, tots ells sitgetans i amants de la bona cervesa, van engegar una fàbrica de birra artesana que funciona alhora com a ‘brewpub’ i la van batejar amb el nom de La Sitgetana Craftbeer. No hi busqueu ampolles ni etiquetes: a la Sitgetana l’or raja de sis aixetes celestials que abasteixen la clientela amb les modalitats de cervesa que pensen i fabriquen a pocs metres de la barra. Red Ale, Pale Ale, IPA, de tots colors, mides i intensitats, el personal us ajudarà a trobar la cervesa que voldríeu portar a l’altar. No patiu si us n’enamoreu tan fort que ja no podeu concebre una vida sense una Sitgetana agafada de la mà; teniu l’opció d’endur-vos ampolles de ¾ de litre a casa.

Poseu que sortiu del Prado –del cinema, no del museu-, que heu vist una pel·li asiàtica, i que el vostre estómac es nega a ingerir res que no es mengi amb palets. Esteu de sort, perquè teniu un autèntic japonés take away a només unes passes d’on sou. Es diu Yatai, i els seus plats faran realitat els vostres desitjos. A banda d’unes safates de sushi que són pura alegria, tenen un repertori de plats inabastable amb una sola visita: sopa miso o udon per entrar en calor, gyozas, tempura… Algunes de les seves especialitats són el tokayaki (boletes farcides de pop) i els tallarins yakisoba.

En una llista de propostes de menjar i beure en sortir del cinema no podia faltar-hi una hamburguesa. A El Santo, una incorporació recent al panorama gastronòmic de Sitges, ho tenen molt clar: la seva marca és la senzillesa, i l’ús d’una matèria primera de qualitat. Cuinen les hamburgueses al foc, amb carbó, les acompanyen de vegetals de veritat, i les cobreixen amb pa artesanal (de llavors o de curri). Hi ha qui ha escrit odes a l’hamburguesa Saint Tropez: pa artesà de llavors, hamburguesa de 180 gr de bou, farcida de formatge cheddar, mozzarella, brie i formatge blau amb crema lleugera de figues. I això no és tot. Els seus sanvitxos són autèntiques obres d’art contemporani.

Tota pel·lícula, ja sigui una obra mestra o un despropòsit de la història del cinema, precedeix dos comportaments: 1. Reunió per debatre. 2. Beure per oblidar. Bé, doncs el Pique-Nique, un oasi de còctels amb fruita natural (etílics o no), davant de la platja, pot ser l’opció correcta per dur a terme una de les dues opcions, o totes dues alhora. Abandoneu-vos a la comoditat dels seus sofàs i deixeu que les hores corrin.

Tenint en compte que un dels es­pais de projeccions és l’auditori de l’Hotel Melià, al costat del Port d’Aiguadolç, no podíem estar-nos de proposar un pla que tot i no tenir res a veure amb l’àpat ràpid entre pel·lícula i pel·lícula o amb qualsevol temptativa d’estalvi... ve de gust. Qui diria que no a una paella al costat del mar? Posats a escurar la butxaca, busquem un lloc on valgui la pena fer-ho. Pro­posem Can Laury, un restaurant on trobareu cuina mediterrània d’alt nivell. Peix i marisc frescos, arròs caldós, fideuada i suquet de rap per caure de cul. En fi, qualitat garantida. Podeu començar de­gustant els seus entrants –cala­mars, musclos, un pop a la gallega deliciós...– per continuar amb un dels seus arrossos, para­digma de la bona vida. En un àpat d’aquesta categoria no hi pot fal­tar un vi al nivell. Trobar-lo no us serà complicat. Només cal que afineu l’olfacte en sortir del Melià, per arribar amb les fosses nasals obertes i els ulls tancats a viure una experiència que el vos­tre estómac i la vostra felicitat us agrairan eternament.

I si el pla és sopar a la Pizzeria Cap de la Vila, el pas següent no pot ser cap altre que pujar les escales just al costat del restaurant i creuar la porta del Janio’s; un dels locals imprescindibles del poble. Infal·lible. Òptim si aneu a la recerca de la primera copa (o si no heu reservat a la pizzeria i voleu matar el temps amb una canya). És un lloc on sempre sereu ben rebuts, res a veure amb la voràgine psico-festiva de l’oferta d’oci que predomina al carrer del Pecat. I tot i així, si busqueu música i ballar fins que els genolls us diguin prou, o fins que us facin fora quan toquin les 3 h, quedareu satisfets.