El Mutis, el millor bar d'Europa!

El Mutis, una estança on l'educació compta tant o més que la cartera, ha guanyat el premi a millor bar d'Europa  

Com diu la cançó de Ryan Adams, the bar is a beatiful place. Un altre cataplasma musical sublim per al cor trencat, un elogi dels colzes a la barra i al bon taverner que ens emboira la crua realitat és Lived in bars de Cat Power. Totes dues són cançons que podrien succeir al Mutis: a very beautiful place, és un bar collonut. Tant, que aquesta cocteleria ha sigut triada per la revista Drink's International com el millor bar d'Europa i la setzena millor cocteleria del món! "Ep, som la millor cocteleria de l'Europa continental, els britànics no se senten part d'Europa", puntualitza amb sorna Kim Díaz, propietari del Bar Mut -casa de la bona llauna i el vermut regi- i la seva extensió coctelera, el Mutis. 

La segona puntualització de Díaz la fa més satisfet: "Aquest no és un premi tècnic pels còctels sinó a la cocteleria, a l'espai. Una cocteleria és una barra amb un bàrman. Nosaltres li hem donat la volta, i això ho han valorat molt". Perquè el Mutis és un bar que no és ben bé un bar. 

Un club privat democràtic
Díaz evita escrupolosament  la definició de bar clandestí. Tot i que el Mutis va obrir el 2009, just en l'època en què s'inaugurava la faŀlera per moure una taula de planxar i descobrir una barra de montaditos. "No m'agrada gens la definició, som un altre concepte de lloc. Més aviat som un club privat que un lloc clandestí", matisa.

Afegirem que és a prop del Bar Mut, i que Drink's International el va definir com "agafar un martell piló, tirar avall les parets de la cuina per aconseguir un espai obert i crear el nostre propi bar". Jo afegiria que aquesta impressionant estança decimonònica podria ser la sala d'estar de Sherlock Holmes, si després del xut de morfina li vinguessin ganes de gresca i no pas de resoldre misteris. 

Tornem a la dicotomia públic i privat: "El problema és que a Barcelona la gent ja malparla quan els parles de 'club privat'. Els fa esgarrifança, quan a la resta del món és el contrari", explica Díaz. Val a dir que l'únic requisit per accedir al Mutis és trucar i reservar. El propietari sempre demana a través de quina referència l'han localitzat i, si no en tenen cap, una breu conversa serveix per convèncer l'afable taverner que qui parla no és un energumen. Només volen gent correcta, "educadament canalla", diu Díaz. "L'educació canallesca", prossegueix, "és una cosa que molts no entenen. Per això he privatitzat el Mutis". No significa que busqui una clientela "econòmicament potent o socialment famosa. Només que tingui un punt de saber comportar-se". Això no vol dir que sigui un saló de te, alerta.

"La gent beu i l'alcohol altera, i aquesta alteració pot ser molt divertida, però també molt desagradable". Però quan el convidat sobrepassa la ratlla de la mala educació, al carrer i esborrat de la llista: "Hem tingut gent de l'alta societat o inteŀlectuals que no han pogut seguir venint. La teva posició aquí no és important. No tenim en compte el que tens, sinó qui ets". Una manera molt democràtica d'entendre allò privat, vaja. Al Mutis hi ha música en directe cada nit, "sempre al voltant dels instruments: baix, guitarra i bateria, soul, funk i versions", però mai electrònica. I en la seva carta de còctels, gruixut opuscle alcohòlic, "es combina el còctel de l'avi amb l'opinió del nét", com li agrada dir a Díaz. Doncs doni'm el seu millor tret, sr. Díaz: "El Mutis, amb bourbon, xampany i xocolata blanca". I, sisplau, ni penseu aquella parida "d'un lloc on sentir-se com Don Draper". El bon mam i els bars bonics són perquè us sentiu com vosaltres mateixos.

Mutis
Reserves al T. 93 217 43 38
De dj. a ds. de 21 a 3 h.