L'arca de CaboSanRoque

'Bestiari', el nou espectacle de CaboSanRoque, pot haver sorgit de la frustració de no poder fer un concert amb animals. Però crear una orquestra d'animals mecànics sembla més propi de l'univers del trio, que amb l'orquestra mecànica que van construir per a 'Torn de nit' (2010) van reptar Carles Santos i el seu piano a 'Maquinofòbia pianolera' (2011).

Si a 'La caixeta' (2008) la música s'inspirava en el vídeo, una caixa de cintes de super-8 que el grup es va trobar per atzar, aquí la música també beu d'una font no musical, en aquest cas textos sorgits d'un treball de recerca, entre ells bestiaris medievals, que han inspirat la construcció dels animals musicals i el rock fosc que criatures i trio toquen.
Una reacció a 'Torn de nit' en què mai no dubtareu de si el so surt del crani de vedella, de les granotes llauna o de la rèmora que fa bombolles. La Laia Torrents, teclista del trio, ens ho explica.

'Bestiari' surt d'un projecte frustrat de fer un concert amb una orquestra amb animals, oi?

És un projecte de fa molts anys, volíem fer un concert amb gossos, gats, gallines i cavalls. Però les lleis de protecció d'animals ho fan cada vegada més impossible. És molt difícil posar animals a escena, se'ls ha d'assegurar.

Encara que hagi estat per necessitat, sembla més propi de l'univers de CaboSanRoque tenir una orquestra d'animals mecànics que d'animals de carn i os, no?

Sí, la veritat és que cada vegada substituïm més els éssers vius per màquines, cada cop som més màquines i menys persones, al grup.

L'espectacle 'La caixeta' (2006) el vau desenvolupar a partir de pel·lícules en Super 8, mentre que en aquest cas partiu de textos escrits, sobretot bestiaris medievals. Ha estat similar, la manera de treballar?

D'alguna manera sí, perquè a partir d'un material no musical construïm un discurs amb la música com a fil argumental. Però la diferència és que si a 'La caixeta' la matèria primera sorgia de l'atzar -les pel·lícules ens les vam trobar per casualitat-, en aquest cas hem fet un treball de recerca. Els textos ens han inspirat la construcció dels animals.

Heu passat de construir una gran orquestra mecànica ('Torn de nit', 2010) a construir animals mecànics. Com a influït una cosa amb l'altra?

Després de 'Torn de nit' teníem ganes de fer un espectacle de format més petit, perquè estàvem farts d'anar a tocar amb un camió carregat de dues tones de ferralla. Però al final no ha resultat tan petit. A més, l'orquestra mecànica és tan gran que molts cops el públic no acaba d'entendre d'on surt la música. A 'Bestiari' intentem focalitzar l'atenció en un sol objecte, un sol animal i un sol so, busquem just l'efecte contrari.

I què ha heretat 'Bestiari' de 'Maquinofobia pianolera', el concert per a orquestra mecànica i piano que feu amb Carles Santos?

Treballar amb Carles Santos ens ha alliberat de molts complexos, ara ens atrevim a fer qualsevol cosa. També ens ha donat una empenta a l'hora de treballar amb la veu. Feia molt de temps que no treballàvem amb la veu, i d'alguna manera és com si haguéssim descobert les nostres. També hem treballat amb la veu gravada. Buscàvem donar al text dit un tractament amb molta musicalitat, amb molta interpretació. Per això vam voler treballar amb la Mònica López, perquè és una actriu molt versàtil, amb una gran capacitat expressiva amb la veu i la boca.

Com és la música de Bestiari?

Com que els textos són foscos, volíem que la música fos coherent amb això, que no fos ni naïf ni lluminosa. També volíem que fos més rock, fugint del registre de música contemporània de 'Maquinofobia pianolera'. La interpretem en format de trio, de guitarra elèctrica, teclats i percussió, sense baix, i amb animals mecànics.

Teniu intenció de fer-ne un disc?

La intenció sempre és enregistrar tot el que fem, però de moment no tenim data per fer-ho, perquè estem molt enfeinats. A més, en aquest cas potser seria millor enregistrar-lo en format de vídeo, perquè la dramatúrgia és molt important.

Per què el projecte es va estrenar a la la Fira Mediterrània de Manresa?

Vam guanyar la beca a la innovació en Cultura Popular que convoca la fira, i hi vam estrenar el que ha acabat sent l'esbós, l'esquelet, de l'espectacle que ara presentem. Un any després és un espectacle molt més treballat, tot i que els animals mecànics són els mateixos.