Poques coses hi ha tan dinàmiques i divertides en directe com el boogie rock dels Diamond Dogs, grup suec amb nom de disc de David Bowie que ja porta a l'esquena més de 30 anys de carrera sense que això hagi erosionat les seves ganes i la seva capacitat de fer-la grossa en directe. Si sou fans del glam, del rock’n’roll clàssic, dels New York Dolls, de Rod Stewart i de T. Rex, no us perdeu el grup de Sulo Karlsson i The Duke of Honk (vocalista de veu aspra, escola Jagger/Stewart i teclista tant vibrant com alopècic que es passa les actuacions amb el teclat ballant als genolls, respectivament).
Els Dogs arriben a Barcelona en un moment especial: després de 30 anys i escaig de carrera s'han desempallegat de l'etiqueta de banda retro: en un món dominat per la nostàlgia, la música de Sulo i companyia sona fresca i encara manté la nostàlgia de rock de carreró però amb un punt de tendresa. Venen amb els cabassos plens: tenen encara calent el seu notable 'About the hardest nut to crack' (2023), i si se'ls pot acusar de nostàlgia, és d'autonostàlgia. Tocaran sencer el seu disc més celebrat, "Too Much Is Always Better… Than Not Enough" (2002) i un bon grapat d'èxits d'una carrera que no ha aixecat mai el peu de l'accelerador. Aquesta gent ha anat de gira i ha tocat amb la reialesa del rock cru (Ian Hunter, Iggy Pop, Chris Speding..) i ho són també per mèrits propis. O sigui que si voleu un concert de sala petita on la banda es comporta com si estigués en un estadi, fitxeu.