Creadors de la mescla de hip-hop, dub, pop, soul i electrònica que es va popularitzar com a trip-hop, Massive Attack és de la categoria de grups que un festival de música avançada i art multimèdia com el Sónar fitxaria a ulls clucs.
De fet, quan Robert Del Naja, meitat del duo, es posa al telèfon, només quinze dies abans d'actuar a Barcelona, el xou que hi presentaran -sense un nou àlbum per presentar- és una incògnita fins i tot per a l'equip del Sónar. Assumim la missió de resoldre-la.
Què ens pots explicar del xou que fareu al Sónar?
Per mi és una oportunitat de treure una instal·lació artística de gira. Fa servir tecnologia NED –nanotecnologia aplicada a pantalles planes d'alta definició i baix consum energètic–. Ha estat excitant, desenvolupar-la durant els últims mesos. Pel que fa a la música, serà una oportunitat per tocar música nova, que el públic no haurà sentit abans, així com per recuperar cançons antigues que fa molt que no toquem, algunes temes familiars perquè tothom estigui content, espero.
Com és aquesta instal·lació?
Ja al 2003 vaig arribar a la conclusió que visualment, Massive Attack, com a xou en directe, havia de ser tan excitant com les idees que aboquem a la nostra música. Però alhora no volia crear un espectacle de pop. Vaig contactar amb la gent de United Visual Artists –col·lectiu artístic londinenc associat a Massive Attack– i els vaig proposar que fessin servir dades alfanumèriques per crear una instantània visual del món, dels mitjans, d'internet, de la informació i la desinformació. El resultat és interessant, perquè és cinemàtic, perquè afegeix intriga, un ambient particular, informació extra a la cançó que està sonant, que pot acabar sent una cosa totalment diferent.
La preocupació pel control de la informació amb els nous mitjans de comunicació és una preocupació habitual en el vostre treball recent, com en la vostra col·laboració de 2013 amb el cineasta documental radical Adam Curtis.
Absolutament. Tots aquests temes que fa temps que ens interessen han esdevingut encara més rellevants en els últims quatre o cinc anys, des de la nostra ultima gira, en què s'ha desencadenat la batalla pel control d'internet, de la informació i les dades. Probablement són molt més importants ara que quan vam començar a fer gires amb aquesta idea. Treballar amb l'Adam va ser genial, és un gran guionista, en sap molt, d'explicar històries, i és genial com a teòric i com a historiador. La gran premissa d'aquell xou era que, com més dades reunim, més atrapats estem per elles. Si fem servir les dades que reunim del nostre passat per predir com viurem al futur, estem intentant crear un futur previsible. I intentar predir el futur vol dir manipular-lo, controlar-lo, és una de les grans qüestions. Internet ha estat manipulat comercialment. Arran del cas d'Edward Snowden hem pogut comprovar la quantitat d'informació que se'ns roba, i que en alguns casos particulars es fa servir en contra de tothom.
La teva trajectòria, i la de Massive Attack, ha esdevingut més política que als inicis. Per què?
Un dels motius és que m'he fet gran. Quan vam començar jo era el clixé de l'angry young men. Més tard comences a adonar-te que, tant pel que fa a la teva vida personal com internacionalment, les coses es van repetint, no es produeix cap canvi. L'idealisme del passat és substituït per la desafecció pel present. Els últims resultats de les eleccions europees són terrorífics. La pujada dels nacionalismes fan molta por. Quan girem per Europa aquest estiu, serà molt interessant, perquè, òbviament, nosaltres som una banda multicultural, i no tenim el nacionalisme a l'agenda. Crec que tot plegat té a veure amb el desencís vers el sistema, amb la manca de fe en el capitalisme, amb els col·lapses econòmics, amb la imprudència dels bancs i amb la subsegüent resposta dels governs, recuperant l'estabilitat que cobegen prenent-la a aquells que menys tenen, reformant un sistema que tots sabem que està trencat i que ho ha estat durant molt de temps.
En comparació amb la filmografia d'Adam Curtis has dit que als vostres directes els mancava “un discurs que ajudi al públic a entendre el món”. ¿És el que heu buscat amb el nou xou?
És una bona pregunta. Segur que el discurs no serà tan central com en el xou amb l'Adam. Pot ser un problema en un espectacle musical, perquè has d'afegir un contingut que no sigui un inconvenient a l'hora de gaudir de la música. Amb Massive Attack has d'anar amb compte per intentar satisfer les expectatives de tothom que ens ve a veure i a sentir, sigui quina sigui la seva experiència de la nostra música o la seva connexió personal amb nosaltres. Volem provar coses noves, coses diferents, vull ser atrevit amb les projeccions. Però alhora no volem espatllar l'experiència i la història de la gent que ve als nostres concerts per la música, que potser tenen unes idees polítiques i personals diferents. Volem poder acollir tothom sota el mateix refugi, ser capaços d'arribar a la gent.
¿La música nova que tocareu al xou, formarà part del vostre pròxim àlbum?
És una música de transició. He composat música nova, en G (Daddy G) també ha estat a l'estudi, treballant amb un amic seu, i aquest xou que farem recull la música que hem concebut per a un espectacle en viu, per a aquesta instal·lació visual. No és una música molt comercial, no representa el que serà el nostre pròxim àlbum. Quan el 2008 vam fer de comissaris del festival Meltdown de Londres va ser una oportunitat per concebre un xou d'estiu molt interessant. Vam sortir de gira, i quan en tornar vam fer l'àlbum, 'Heligoland' va resultar ser un disc molt diferent a totes les cançons que havíem estrenat a la gira.
Comptareu amb alguns col·laboradors, en viu?
I tant, amb l'Horace Andy i la Martina Topley-Bird. Serà un 'set' interessant.
Què significa el Sónar per vosaltres?
El Sónar és un lloc divertit, és un gran punt de referència. És un festival que entén molt bé la música i la cultura electrònica, en general, sigui musical o visual. És molt important, tocar-hi. Fa molt que no hi anem, així que tornar-hi és el millor que ens podia passar.
¿Esteu ja treballant en el vostre pròxim àlbum?
He començat a compondre amb Cameron McVey, que va ser el productor del nostre primer àlbum. En aquella època vam passar molt de temps junts, però després vam emprendre direccions separades. Les produccions en què hem estat treballant són bastant interessants, perquè jo sempre tendeixo a l'abstracció, mentre que en Cameron té una sensibilitat més pop, així que de moment estem composant un disc de pop, cosa que és bastant estranya.
Hi ha alguna opció que Neneh Cherry, que també actua al Sónar, i que és la parella de Cameron McVey, actui amb vosaltres al festival?
No se sap mai (riu). Justament ahir vaig parlar amb ella per veure'ns al Sónar.
¿T'estàs reconciliant amb el vostre passat? També has tornat a treballar amb Tricky, oi?
Sí, vam gravar junts i va ser una experiència interessant, vam fer una cançó que és bastant bona, de fet, i que estaria bé publicar-la, en algun moment.
¿El vostre legat és una càrrega?
Una de les coses que va estar bé del xou amb l'Adam Curtis és que el repertori era de versions, i va ser molt alliberador, perquè no ens havíem de preocupar pel nostre legat, per què havíem d'aconseguir, perquè el focus de l'atenció no estava en el grup. I haig d'admetre que em va encantar.
Al 2013 David Bowie, My Bloody Valentine i Beyoncé van publicar nous àlbums sense avís previ. ¿No ens sorprendreu amb el vostre sisè àlbum abans del Sónar, oi?
El que fa gràcia d'això és que és una cosa que he volgut fer durant anys i anys. Ja amb '100th window' (2003) vaig dir a la discogràfica, 'no fem premsa, no fem promoció, llancem-lo i llestos'. I em van dir, que no, que era impossible, que havia de tenir crítiques, que s'havia de fer una campanya de màrqueting. I el mateix amb 'Heligoland', encara que haguessin passat set anys, tothom s'hi va resistir. Però esclar, com que ho van fer David Bowie, Beyoncé i My Bloody Valentine, ara és la manera de fer-ho. I el mateix amb el vinil: vam dedicar molt de temps i esforç dissenyant un vinil que tingués una pinta al·lucinant, i la companyia ens va penalitzar amb deduccions per l'empaquetat. I ara són les companyies que et diuen que has de sortir també en vinil, perquè ara, en l'època de l'streaming, es torna a comprar vinil.
Estàs ja treballant en el concepte visual del nou àlbum?
Sí, estic pintant bastant. Vaig fer un parell d'exposicions, l'any passat, i em van retornar a l'estat que em disposa a pintar. He estat pensant en el nou disc, en l'aspecte que hauria de tenir. També estic pensant en noves maneres d'experimentar-lo, més enllà dels models i els formats tradicionals. Espero trobar una manera que sigui excitant.
