"Si veus la Noe pel carrer, comenta-li que visc un gran moment", canta Raül Fernández a 'Kikirikí', un dels temes que sona més autobiogràfic de 'Nova Creu Alta' (2013), sisè àlbum de Refree i la seva estrena a El Segell del Primavera Sound. És la tercera de la cara A del vinil vermell en què s'edita el disc, la que, per casualitat, diu Refree, ha acabat encabint els temes "d'escala més reduïda", les històries més personals, encara que no necessàriament hagin de ser totes confessionals.
Un bon moment personal
"Visc un moment molt bo –admet–. Aquest disc ha estat molt important per a mi". 'Nova Creu Alta', una apropiació del nom del camp del Sabadell per expressar el "nou camí" que emprèn, significa un cop de volant en la seva carrera, en què canvia els instruments acústics pels elèctrics, tot i que, com diu ell, "la cal·ligrafia és la mateixa, és només el retolador el que és un altre". "Ha estat gairebé una necessitat fer-lo així. No és una cosa de què m'enorgulleixi, però sóc una persona que s'avorreix ràpid, i notava que em feia ràbia l'acústica. Tenia necessitat d'expressar una cosa més expansiva. Ara tinc moltes ganes de tocar, gaudeixo d'una manera extrema als concerts".
En directe es nota: el nou quintet que lidera –amb Nico Roig a l'elèctrica, Miquel Sospedra (Sanjosex, Mazoni) al baix, i els seus habituals Xavi Lloses (teclats) i Oriol Roca (bateria)– traspua plaer quan toquen. Ho podreu comprovar en l'arrencada a Barcelona del Primavera Sound Touring Party, la gira per dotze ciutats amb parades a Espanya, França i el Regne Unit, inspirada en la Rolling Thunder Revue de Bob Dylan, Joan Baez i companyia, i que omple el buit deixat pel Primavera Club.
Per a aquests concerts, de durada festivalera d'una hora, el repertori serà el del nou disc, de cap a peus. El problema per a Refree seran els concerts que farà de cara al gener, en què haurà de repescar temes antics, cosa que ara mateix se li fa una muntanya.
Un difícil moment social
"Ha confluït un panorama personal i social cap a un so més agressiu", explica el Raül. Perquè si la cara A mira cap a dins, la B mira cap a fora. I el que hi veu no li agrada. Gens. Agafeu com a exemple Els fills dels néts: "Per què callem si aquesta gent que són uns pocs i parlen molt sense dir res ni fer cap gest per tu o per mi o pels seus néts, que molt probablement demà seran jutjats per ser familiars dels que han sembrat la por". O Els nostres pares: "Tots els Mossos corren com feien abans els de gris, carreguen com feien abans amb bales de goma". O la ressacosa La festa: "No som com abans i no tenim res als 40 anys".
"És un disc de desengany –diu Refree–. Pot ser lluitador però té un punt de desencant per moltes coses". Perquè Raül Fernández –qui, per cert, encara no els té, els 40: és d'aquells que en comptes de treure's anys se'n posa–, malgrat el bon moment artístic i professional, com a productor de Kiko Veneno, Els Pets i Christina Rosenvinge, per mencionar només els últims, se sent més descregut del que voldria.
Nou credo
"Crec en la música, en valors com l'amistat i la bondat. Però fa temps que penso que necessito creure en alguna cosa, en algun moviment que m'ompli de fe".
Per això al nou disc li va tan bé el nom de 'Nova Creu Alta', perquè "la creu ha estat el símbol de la fe al nostre territori, té una força tremenda". Així que, mentre no experimenti una epifania, Raül Fernández creurà en Refree. Un credo que recomanem.
