'La casa sota la sorra' d’Egos Teatre va triomfar fa dos anys al TNC. El temps ha passat, però l’espectacle manté intacta la seva desinhibida frescor. Un divertit trifàsic escènic: musical clàssic, aventures exòtiques i comèdia sense lligams. Encara que l’origen s’ha de buscar en les novel·les juvenils de Joaquim Carbó, la lliure barreja de gèneres aplicada per la companyia recorda al suau humor anàrquic d’Abott i Costello, reis de la comèdia absurda popular dels anys 30 i 40. En les seves pel·lícules tot era possible amb innocent naturalitat. Una paròdia contínua dels títols que entretenien el públic que omplia les sessions dobles del cinema de barri. Aquest és l’esperit que impera a 'La casa sota la sorra'.
L’espectacle és una picada d’ullet imparable, un tic incontrolable d’un gag rere l’altre, autoirònic, de vegades directament delirant, que sobretot reivindica el plaer de divertir-se. Ells a l’escenari i l’espectador a la sala. Una història de múltiples girs d’herois, aventurers, agents secrets, mata-Haris, actors de pa sucat amb oli, dives de saldo, directors estressats, dolents dolentíssims preparats per a un càsting d’Austin Powers, transvestits, assassins, espies alemanys, elefants voladors, hienes cantadores, detectius privats, secretàries en dificultats, i cultes sudanesos amb el carnet d’Òmnium Cultural i el ritme d’Al Jolson. –Juan Carlos Olivares.