Barcelona és una ciutat molt bèstia, en el sentit més literal de la paraula. Segons l’última enquesta de serveis de la ciutat, el 15% de les famílies barcelonines comparteixen llar amb un gat o un gos: això representa unes 70.000 bestioles, principalment gossos. El nombre exacte, però, no se sap del cert perquè encara hi ha molta gent que no ha censat l’animal, tot i que és obligatori des del 2008.
Barcelona també és molt bèstia, en el millor sentit de la paraula, en la promoció i defensa dels drets dels animals. Anna Maria Ortonoves, cap del Departament de Benestar Animal de l’Ajuntament, subratlla que Barcelona “és la ciutat europea més avantguardista pel que fa a polítiques públiques”. Entre algunes de les fites que s’han assolit, trobem el 1998 la Declaració Municipal per a la Convivència i els Drets dels Animals, i el 2002, la declaració de Barcelona com a ciutat de no sacrifici d’animals de companyia a la gossera: fins a aquell moment, els gats i els gossos només s’hi estaven 20 dies abans de ser sacrificats.
El 2014, amb l’aprovació de la nova ordenança, es van començar a aplicar noves normes que van encaminades cap a considerar els animals com a ciutadans de ple dret de Barcelona. Algunes de les novetats són l’accés dels gossos al metro, l’augment dels requeriments de benestar dels animals a les botigues, la prohibició de tinença de primats –fins ara només se’n prohibia la venda– i la incorporació de l’obligatorietat d’esterilització dels gats i gossos en qualsevol transacció, ja sigui de compra o d’adopció.
Aquesta última mesura té com a objectiu evitar els embarassos no desitjats que acaben, en moltes ocasions, en abandonaments. Segons indica Ortonoves, l’esterilització és imprescindible des del punt de vista de la responsabilitat pública: “Quan veus com tenim [de plens] els centres d’acollida, dius: ‘Això no pot ser...’”, es lamenta. I és que cada mes el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB) allotja una mitjana de 150 gossos i 120 gats. La majoria d’ells abandonats. “El 5 de gener ens va entrar al CAACB una cadellada de 10 gossets amb 7 dies...”, posa com a exemple la cap de Benestar Animal.
El CAACB se situa a Collserola (consulteu la web adoptabcn.cat) i té les portes obertes a totes les persones que vulguin adoptar un animal. Per a Ortonoves aquesta hauria de ser la primera opció per a algú que vol un gat o un gos: “Tenim molts animals que ara mateix no tenen una família i que se la mereixen. Són animals que et poden donar molt afecte i que a més han passat per una situació traumàtica. Dóna’ls aquesta oportunitat, jo crec que és de justícia”.
Amor a primera vista
El procés d’adopció és ben senzill. Les persones que tinguin la decisió ferma –i molt meditada– d’adoptar només s’han de dirigir al centre d’acollida on ompliran un qüestionari (disponibilitat de temps, situació familiar, si tenen o han tingut altres animals...) que vol evitar les “adopcions compassives o compulsives”, que poden acabar en retornaments. El primer contacte sempre es fa amb el personal del centre i en la majoria de casos “és amor a primera vista”, descriu Ortonoves. Tot el que ha de pagar l’adoptant, tant en el cas del gos com en el del gat, són 32 euros i a canvi l’animal s’entrega amb el xip d’identificació, desparasitat i esterilitzat.
A més dels cuidadors, al CAACB també hi ha un equip d’etologia i educació que treballa diàriament amb les bestioles i també amb els voluntaris que hi col·laboren. L’objectiu, a més de fer que l’animal estigui tan bé com sigui possible mentre s’estigui al centre, és que tingui una correcta socialització per quan sigui adoptat i convisqui amb la nova família.
