Coses per fer a Barcelona al juliol

Ja és una realitat: Time Out Market Barcelona obrirà portes al públic el proper divendres 5 de juliol. En la seva primera jornada, l'horari d'aquest mercat gastronòmic –el primer de tot el món amb curació editorial– serà de 12 a 24 h. I a partir del 6 de juliol, l'horari serà de 10 a 24 h cada dia de l'any, menys el 25 de desembre que estarà tancat. 

N'hem parlat molt, l'hem anticipat molt i l'hem explicat molt (i ho continuarem fent). Però la veritat és que fa goig veure el projecte convertit en realitat: al Port Vell, al capdamunt del Maremagnum, ara hi ha un espai acabat de construir de 5250 m2 amb 14 cuines, una pastisseria, quatre bars –dos interiors i dos exteriors– i un restaurant de servei complet. No només s'hi menja i s'hi beu: també hi ha un estudi de pòdcast, un escenari i un espai d'esdeveniments, que com la gastronomia també estaran curosament seleccionats per l'equip editorial. 

L’estiu a la ciutat pot ser d’allò més asfixiant, però, per sort, s’hi organitzen un munt d'esdeveniments gratuïts que ens amenitzen les jornades de calor. En són exemples els Vespres de la UB, els diversos cicles de cinema a l’aire lliure i el Clotilde Fest, la festa de la música jove gratuïta que a partir d’aquest dimecres 3 de juliol i fins al 21 s’instal·la als jardins del Palau Robert un cop per setmana. 

En aquesta sisena edició del cicle musical, l’edifici situat al número 107 del passeig de Gràcia, amb col·laboració amb l’Agència Catalana de la Joventut - Carnet Jove i les emissores musicals RAC105, Els 40, Europa FM i Flaixbac, porta una proposta de nou artistes catalans que actuaran els dies 3, 10, 17 i 21 de juliol des de les 20.30 a les 22.45 h. 

Aquest juliol arriba la Festa Major del Raval i, com ja és costum, l’Associació de Música Electrònica de Barcelona (AMEBA) hi participarà amb el seu format Parkfest, el concepte que ocupa l’espai públic per omplir-lo de música i fer gaudir tothom. Així, durant els dies 12 i 13 de juliol a la plaça Terenci Moix, un cartell que inclou una selecció acurada de l’escena local i un ampli espectre de gèneres electrònics celebraran les festes del barri amb tres sessions de DJ i una actuació en directe al dia.

Un estiu més les actuacions de la companyia Parking Shakespeare tornen a prendre lloc al parc de l’Estació del Nord de Barcelona. A partir del 4 de juliol, i durant tot el mes, una desena d'actrius i actors interpretaran 'Molt soroll per res', una de les comèdies corals més populars de Shakespeare. La trama original està ambientada a Sicília i se centra en l’amor i els rols de la parella, però també en els malentesos, enganys i calúmnies que envolten els enamorats. En la versió que es presentarà, s’adaptarà al present: l’argument girarà en torn les diferents maneres actuals d’estimar, de les segones oportunitats que brinda l’amor i de l’ambivalència de rics i pobres. Tot plegat servit amb música italiana en directe. 

Nou Barris està llest per acollir un any més el festival L’Estiu, al Pati!, la proposta que omple el pati de la Seu del Districte de música i cinema durant el mes de juliol. Aquesta vuitena edició tindrà lloc del 3 al 28 de juliol i congregarà diverses propostes musicals de diferents gèneres i un cicle audiovisual amb signatura de dones. Totes les ofertes de la programació són gratuïtes i d’accés lliure, excepte el Festival de Blues i el Desvarío, en què algunes de les propostes seran de pagament.

Ens agrada el cinema i ens agrada l’estiu. Quan unim aquests dos factors el resultat és un dels nostres entreteniments favorits, el cinema a la fresca. És per això que cada any esperem amb candeletes cicles com el de la Sala Montjuïc i Cinema Lliure a la Platja, entre d'altres que s'aniran anunciant. A continuació us deixem unes quantes propostes. Bon estiu!

L’estiu a la ciutat promet no avorrir a ningú. De fet, si sou amants de la fotografia experimental, durant cinc dies podreu gaudir de 21 exposicions gratuïtes que oferirà l'Experimental Photo Festival, del 24 al 28 de juliol, al centre cívic Pati Llimona i a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. 

La programació comptarà, a més, amb un ampli ventall d’activitats per aquells qui adquireixin tiquets: 52 tallers, 18 conferències, tres visionats de portafolis i una Residència Artística Experimental de deu dies. A més, també es duran a terme cent esdeveniments presencials i en línia, realitzats per 51 artistes i curadors internacionals, que oferiran una immersió completa a la fotografia experimental en totes les seves manifestacions. 

Fa deu anys, dos amics d’infància amants dels còctels innovadors i enamorats de la seva ciutat, Barcelona, van començar un projecte per lluitar per la supervivència dels bars amb més història de la ciutat. A l’inici, Enric Rebordosa i Lito Baldovinos van apostar per l’emblemàtic local modernista de La Confiteria, obert l’any 1912, per convertir-lo en una cocteleria clàssica. Ara, una dècada més tard, la iniciativa va vent en popa: el Grup Confiteria és reconegut per rescatar locals històrics, dinamitzar el món de la cocteleria i conservar i impulsar la memòria culinària de Barcelona. De moment, la proposta abasta 24 establiments.

Per celebrar l’èxit d’aquests primers deu anys, el Grup ha organitzat una festa benèfica el pròxim 4 de juliol que reunirà propostes de les millors cocteleries de Barcelona. I com que no podia ser d’altra manera, han escollit un altre edifici emblemàtic de la ciutat per a fer-ho: La Paloma.

El Sónar celebra del 15 al 17 de juny la seva 31a edició amb més de 200 directes i DJ sets d'artistes com Air fent el seu emblemàtic àlbum 'Moon safari', Kaytranada, Charlotte de Witte, Paul Kalkbrenner i Folamour. Com de costum, l’agenda del festival celebrarà la influència de la música de ball en la cultura popular d’ahir i d’avui entre les seves diferents programacions: Sónar de Dia, Sónar de Nit i Sónar+D, que explorarà la implementació massiva de la intel·ligència artificial a les indústries creatives i les possibilitats que s’obren amb l’entreteniment immersiu i les realitats expandides. 

Quan es va estrenar la primera temporada de 'La casa del dragón', alguns no tenien gens clar que la preqüela de 'Game of thrones' tingués una bona rebuda per part dels fans de la saga, però la nova sèrie va batre rècords d'audiència i s'ha convertit en un dels principals èxits de la plataforma HBO. El primer capítol de la segona temporada es va estrenar el 16 de juny, i la plataforma emetrà un nou capítol cada setmana fins al 4 d'agost, quan s'estrenarà el capítol final. En mig de l'esperada emissió, els fanàtics de la sèrie ara també la podran viure en primera persona a la nova experiència immersiva de la sèrie que ha aterrat a Barcelona. El Movistar Centre de plaça Catalunya ha inaugurat un espai que recrea l'Univers de Ponent on els fans podran convertir-se en alguns dels seus personatges preferits de manera gratuïta.

Aquest estiu, el cicle Les Nits del Palau Güell torna a Barcelona per oferir una sèrie de vetllades musicals al terrat d'aquest emblemàtic edifici modernista. Del 27 de juny al 25 de juliol, cada dijous a la nit, el terrat del Palau Güell es transformarà en un escenari per a cinc actuacions a càrrec de grups emergents del Taller de Músics, que oferiran una gran varietat d'estils musicals.

El programa no només inclou música en directe, sinó també visites guiades pels espais més emblemàtics del Palau Güell, on Antoni Gaudí va transformar les xemeneies en veritables escultures arquitectòniques.

Pels fans del col·leccionisme, del llibre antic i dels objectes descatalogats, en aquest mercat hi trobareu des de còmics a videojocs. No us deixeu perdre l'oportunitat de trobar-hi alguna cosa nova cada diumenge!

Les obres de Javier Ambrossi i Javier Calvo solen esdevenir fenòmens. Ho hem vist amb Stella Maris, Paquita Salas i amb el musical 'La Llamada', que va començar sent una obra musical 'underground', però que ara, deus anys després de l’estrena, ha recorregut més de 30 ciutats i fins i tot s’ha adaptat cinematogràficament. 

Per celebrar el seu desè aniversari i el gran èxit que ha assolit durant aquest temps, 'La llamada' torna a oferir un gira per diferents ciutats d’Espanya, i una de les parades és a Barcelona, del 3 al 26 de juliol. 

La 38a edició del Festival Folk Internacional Tradicionàrius se celebra del 10 de gener a l'11 d'abril de 2025, enguany sota el lema "Sense la Mediterrània no hi hauria cultura catalana". El festival arrencarà amb una cercavila de la plaça de la Vila de Gràcia al C.A.T. amb Kabum i el Col·lectiu Guirigrall que donarà pas al concert inaugural, 'MAR MUR, 15 anys', un "fris de cançons sobre la immigració" estrenat fa 15 anys.

A partir d'aquí, el Centre Artesà Tradicionàrius acollirà concerts com els de Joana Dark (19/1), Última vèrtebra (19/1), Gran Conjunt de Música d’Arrel de l’ESMUC amb Efrén López (30/1), El Trib Reial (14/2), La Baula (21/2), Cabra (22/2), Mediterranean Clash Party: Cafè d’Alger i Soumeya (1/3), Alosa (7/3), Driessen & Reischman Mediterranan Ensemble (20/3), Oriol Marés i Talal Fayal Quartet (27/3) i Urbalia Rurana (29/3).

Sota el lema "El gos la va dinyar, la ràbia es va quedar" (que fa referència al 50è aniversari de la mort de Franco), el festival de cançó d'autor Barnasants encara la seva 30a edició, que se celebra del 24 de gener a l'1 de juny de 2025. Inaugura Pi de la Serra a L'Auditori de Barcelona i tanca Borja Penalba, presentant 'O tots o ningú' a les Cotxeres de Sants. 

Pel camí, hi ha concerts tan destacats com el de Maria del Mar Bonet: 50 anys del concert a l’Olympia de París, l'11 d'abril a L'Auditori, però també els de Manel Camp (1/2), Cesk Freixas i Pau Alabajos (2/2), Alidé Sans (7/2), Anna Roig i Carles Belda (8/2), Martirio (16/2), Aute (21/2), Marina Rossell (13/3), Cris Juanico (15/3), Elèctrica Dharma (16/3), Ivette Nadal (28/3), Mariola Membribes i Renaud Garcia Fons (6/4), Jabier Muguruza (12/4), Namina (10/5), Raúl Rodríguez (11/5), entre d'altres.

Amb més de 40 concerts del 17 de gener al 15 de setembre del 2025. Així es presenta la nova edició del Guitar BCN, un festival creat fa 35 anys pel guitarrista japonès Ichiro Suzuki (amb noms com Victòria dels Àngels i Paco de Lucía) i, aquesta vegada, amb un artista que destaca per sobre dels altres: la llegenda de les sis cordes Carlos Santana, que feia més de vint anys que no actuava a Barcelona, ho farà el 26 de juliol al Palau Sant Jordi per celebrar el 25è aniversari del superèxit 'Supernatural' (1999).

Hi ha, però, molts més al·licients: l'inauguració d'Antoñito Molina (17/1) al Sant Jordi Club, Jorge Drexler amb un doble concert al Palau de la Música, on acomiadarà la gira europea, Iván Ferreiro (23/11) i Xoel López a l'Hivernacle del Poble Espanyol, el triple concert dels Stay Homas (24 i 25/1) també al Poble Espanyol abans de prendre's una pausa indefinida; el concert de Rosario a l'Auditori del Fòrum, el de Pastora Soler al Gran Teatre del Liceu, Amaral (13/6) estrenant nou àlbum al Sant Jordi Club, i una cloenda a càrrec de Jason Mraz (15/9) al Palau de la Música. 

Buffalo Nichols, nascut a Texas, però crescut a Wisconsin, té 31 anys i una trajectòria de dos discos, 'Buffalo Nichols' (2021) i 'The Fatalist' (2023), que no és que proposin una renovació del gènere, sinó una mirada fresca amb la vista posada en l'amplitud d'estils que conformen la música d'arrel nord-americana: des del blues texà al folk dels Apalatxes, passant per cançons de country-folk blues que podrien estar dins el cançoner de llumeneres blanques com Malcolm Holcombe o Townes Van Zandt. 

Tindrem a Nichols, equipat amb la seva guitarra dobro electrificada i tub de 'slide' el 22 de gener en les curtíssimes distàncies de l'Heliogàbal, per molt poca pela. Les línies de guitarra caminadora de Nichols, de virtuosisme hipnòtic, recorden els grans del gènere, com Robert Johnson, però la seva veu, vellutada i amable i d'estil folk, en lloc del lament rocós, fan que la denúncia política de cançons com 'Another man' sigui encara més punyent. És l'únic artista de blues en solitari que ha fitxat Fat Possum, la gran casa del blues modern d'Estats Units, en els darrers vint anys. 

Fa dos anys que Joan Manuel Serrat es va acomiadar dels escenaris (va ser amb la gira 'El vicio de cantar', que va passar per Barcelona amb dues actuacions al Sant Jordi el desembre de 2022). Probablement amb l'única excepció del recent concert 'Barcelona amb València' amb Estopa i en solidaritat amb els afectats per la dana, podem dir que el noi del Poble-sec és avui un home retirat. Però no del tot, segons sembla, ja que acaba de gravar una nova versió del 'Paraules d'amor', per sorpresa i amb un grup de noies de 24 anys.

Es tracta del grup barceloní Al·lèrgiques al Pol·len i de la sabadellenca Ven'nus, que van cantar juntes aquesta cançó de 1967 per al Desconcert d'iCat. El que ningú sabia és que l'acabarien gravant en un estudi i que en aquesta gravació hi seria també el Serrat, que amb 80 anys podria ser perfectament l'avi de totes elles. Aquest enregistrament, que s'havia mantingut en secret, i que no apareixia encara al nou àlbum de les Al·lèrgiques al Pol·len, 'Al·larma' (2024), acabat de publicar i que presenten el 23 de gener a la Sala Apolo, surt ara amb videoclip i tot.  

El que va començar com un concert a Bilbao, s'ha convertit en una gira mundial (per diversos països europeus, de Llatinoamèrica i fins i tot a Tòquio) i que passa per Barcelona el 24 de gener. Fermín Muguruza, que havia estat apartat dels escenaris des que va morir el seu germà Íñigo el 2019, va decidir celebrar els 40 anys de la seva carrera, en els quals ha liderat grups tan importants com Kortatu i Negu Gorriak.

Muguruza, que els últims anys s'havia centrat en cinema documental, l'animació i el còmic, ha respost a la massiva resposta del públic amb una sèrie de dates que fan cara d'esdevenir històriques. A Barcelona, amb tot un Palau Sant Jordi, un gran recinte que es convertirà en el punt de trobada de diverses generacions que han ballat amb el punk, el reggae i l'ska protesta del músic basc, vetat i censurat nombroses vegades per la dreta. 

Seward, probablement el grup més elusiu i inclassificable de l'escena barcelonina, celebra que fa 15 anys que va néixer de manera lliure i expansiva, sense xarxes socials i evitant sempre caure en les tiranies de la indústria musical. Ho fa publicant el seu cinquè disc d'estudi 'Hollever', només a Bandcamp, i un recopilatori de 'grans èxits' anomenat simplement 'SEWARD' que, aquest sí, es podrà trobar a totes les plataformes; a més, el dissabte 25 de gener actuen en directe a la Sala Montjuïc, diuen que serà una festa d'aniversari i el preludi d'un any amb més sorpreses. 

Al nucli dur format pel carismàtic Adriano Galante (veu, banjo i guitarres), Pablo Schvarzman (guitarres i electrònica), Juan R. Berbín (bateria i percussió) i Martín Leiton (baix i contrabaix), se sumen al "col·lectiu d'acció sonora, cançó lliure i performance" Marcel·lí Bayer (saxos i efectes), Jordi Matas (guitarres) i Panxii Badil (so i efectes). Una nit que es preveu exuberant i plena d'emocions. 

Rufus Wainwright serà finalment el narrador de l'estrena a l'Estat del seu concert 'Dream requiem', després que l'actriu hagi cancel·lat la seva participació a Barcelona pels focs que està patint la ciutat de Los Angeles. L'obra és un encàrrec conjunt de set auditoris internacionals entre els quals hi ha L'Auditori i el Palau de la Música Catalana i que la protagonista d''Instint bàsic' havia de narrar en directe.

El concert, que tindrà lloc el 25 de gener de 2025 (20 h) al Palau de la Música, estarà interpretat per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i l’Orfeó Català, amb el Cor Infantil de l’Orfeó Català, la soprano Anna Prohaska i la direcció de Ludovic Morlot. 

Van ser grup revelació del punk rock espanyol quan van irrompre amb el single 'Cayetano', però Carolina Durante han demostrat no ser flor d'un dia. Tres discos després, els madrilenys han consolidat una proposta que atrapa per la seva desimboltura i el carisma natural del seu cantant, Diego Ináñez, fins al punt de necessitar dos Sant Jordi Club per poder encabir tots els seus seguidors a Barcelona (la primera data, la del 25 de gener, està exhaurida). 

Una segona data el 26 de gener permetrà gaudir de les cançons del seu tercer treball 'Elige tu propia aventura' (2024), que manté el to arrauxat dels inicis del grup, però amb algun moment més 'adult' i reposat, i fins i tot amb una col·laboració tapada de Rosalía a la cançó 'Normal' (que van cantar junts també per Cap d'Any, ella amb una polèmica cinta als cabells amb els colors de la bandera espanyola).  

Sembla que fos ahir, però ja fa deu anys que va obrir la Sala Upload. Perquè no només tanquen sales, a Barcelona, sinó que n'hi ha que tiren endavant com formiguetes, fent molta bona feina. És el cas de la sala del Poble Espanyol que David Marzo, Jordi Aizcorbe i Víctor Asensio van agafar quan no hi havia tanta activitat com ara, al recinte de Montjuïc. Ara s'ha convertit en una sala imprescindible del circuit, que acull saraus com el Gambeat Weekend, Ombra, Fiesta Wacha, Me Siento Extraña, Nou Renou i uns quants més 

Ara, plenament consolidats, tant pel que fa a les escenes del rock psicodèlic, garatge, punk i sixties i similars, però també en d'altres que hi celebren les seves festes diversos col·lectius LGTBIQ+ (el 2021 va rebre el premi Time Out a Millor club), celebren l'efemèride amb dos dies de concerts, 31 de gener i 1 de febrer. Hi seran els californians The Mystery Lights (una gran oportunitat per veure'ls!), però també Aiko El Grupo, Diamante Negro, Sandré, Will Spector, Gurriers, Minibús Integal·làctic i altres. 

El biopic de Robbie Williams protagonitzat per un ximpanzé CGI. Fa uns anys, en una entrevista, el bad boy del pop-rock britànic, es va autodefinir com a “mico-actor”, per la seva sensació d'exposició constant, com si fos un animal tancat en un zoo que ha d'actuar les 24 hores del dia. La resposta en qüestió es convertiria en la idea més boja de tota biografia cinematogràfica que es recorda: 'Better man', o la història d'un nen que somiava ser una estrella de la música, assoleix un insospitat abast emocional amb l'aposta del ximpanzé-actor. I la pel·lícula, a diferència d'altres biopics musicals recents que emblanquien el personatge (del Freddie Mercury de 'Bohemian Rhapsody' a l'Amy Winehouse de 'Back to black), no amaga l'arrogància del personatge, ni les seves addiccions i excessos, ni les baralles amb els altres membres de Take That (la boyband en la que Williams es va donar a conèixer) o amb la seva ex Nicole Appleton (cantant d'All Saints), ni els seus problemes de salut mental, ni els seus traumes familiars. Amb uns extraordinaris números musicals (el que posa mig Londres a ballar al ritme de 'Rock DJ' deixa amb la boca oberta), Robbie Williams s'obre en canal i el resultat és sensacional.

Dir.: Michael Gracey (Austràlia, 2024). 131 min. Estrena: 1 de gener

Dues missioneres mormones piquen a la porta d'un home aparentment interessat per la seva particular interpretació de l'Evangeli. Quan entren a casa seva, amb la promesa d'un te i un tros de pastís de nabius mentre parlen de la paraula de Déu, les dues joves es veuran atrapades en un pervers joc del gat i la rata marcat per una apassionada discussió respecte a les religions. Veure Hugh Grant en un registre insospitat (o no tant, veient les seves darreres eleccions cinematogràfiques) és un dels grans reclams d'aquesta pel·lícula de terror psicològic, que posa el focus en la crisi de fe quan el què està en joc és la supervivència. Signada per Scott Beck i Bryan Woods, guionistes de la sensacional 'Un lugar tranquilo', el film és juganer, tremendament eficaç en l'aposta per ser, quasi, una peça de cambra, amb tres personatges (Grant està molt ben acompanyat de Sophie Thatcher i Chloe East) tancats en un únic espai, una atmosfera claustrofòbica i sorprenents girs de guió.

Dir.: Scott Beck i Bryan Woods (EUA, 2024). 110 min. Estrena: 1 de gener

Daniel Craig es despulla en cos i ànima posat a la pell de William Lee, alter ego de l'escriptor William S. Burroughs, en l'adaptació de la seva rellevant novel·la 'Marica'. En mans de Luca Guadagnino, 'Queer' vindria a ser un revers fosc de l'exitosa 'Call me by your name' (2017). Si el cineasta italià oferia, en aquella pel·lícula, una mirada al descobriment emocional i sexual d'un adolescent gai, aquí posa el focus en la decadència d'un nord-americà que, després de la Segona Guerra Mundial, es refugia a Ciutat de Mèxic com a expatriat. Addicte a l'alcohol i les drogues, i enyorant connexions emocionals reals, el protagonista camina de bar en bar i transita de cos en cos, fins a fascinar-se per un jove fotògraf amb qui inicia una singular relació que els portarà a compartir experiències amb el sexe i els estupefaents. Daniel Craig demostra ser un actor sensacional en aquest viatge sensorial i lúbric, psicodèlic i sòrdid, que s'alimenta de tendresa, soledat, luxúria i amor no correspost.

Dir.: Luca Guadagnino (Itàlia, 2024). 135 min. Estrena: 1 de gener

Totes les travesses apunten a Kieran Culkin com a gran aspirant a endur-se un Oscar per la seva interpretació del cosí impulsiu i passat de voltes de Jesse Eisenberg en aquest viatge de dos personatges a la recerca dels seus orígens. L'estrella de la sèrie 'Succession' i qui fora l'alter ego de Mark Zuckerberg a 'La red social' protagonitzen aquesta road movie en què dos nord-americans jueus arriben a Polònia, allà on va néixer la seva recentment traspassada àvia, una supervivent de l'Holocaust que va poder començar una nova vida als Estats Units. Dirigida i escrita pel mateix Eisenberg, amb un guió premiat al Festival de Sundance, 'A real pain' transita de l'humor a l'emoció més commovedora, jugant amb elements de les 'buddy movies', amb el constant xoc d'oposades personalitats dels dos cosins. I proposa una mirada a la identitat i el judaisme, al llegat emocional que ens deixa el dolor viscut pels nostres avantpassats i al turisme vinculat a la memòria històrica que, moltes vegades, banalitza allò que es pretén homenatjar.

Dir.: Jesse Eisenberg (EUA, 2024). 89 min. Estrena: 10 de gener

Rehabilitation Through the Arts és un programa que fa servir el teatre i l'art per ajudar els interns de la presó de Sing Sing a trobar una certa sortida i a transformar les seves vides. El cineasta Greg Kwedar ha tingut experiència com a professor voluntari en centres penitenciaris, i ara porta la seva experiència a la pantalla gran, amb una història interpretada per actors professionals i per antics presos que van participar en activitats similars i que es posen a la pell de versions més o menys fidels de si mateixos. Colman Domingo (nominat a l'Oscar l'any passat per Rustin, i tot apunta que repetirà enguany per aquest personatge) és el rostre més reconeixible del repartiment d'aquesta història de redempció i segones oportunitats, i que navega per les aigües difuses de la realitat i la ficció. El poder sanador de l'art elevat a l'enèsima potència.

Dir.: Greg Kwedar (EUA, 2024). 105 min. Estrena: 10 de gener.

Les infanteses trans es posen en el punt de mira d'una pel·lícula que, en realitat, fa servir el tema per establir un joc de miralls amb la peripècia d'una mare que s'ha oblidat de ser dona: el títol de la pel·lícula al·ludeix a tot allò que l'Ana, una dona separada i mare d'una nena que comença a explicitar sentir-se un nen, ha abandonat. “Com a dona, és fàcil amagar-se darrere de la maternitat i deixar de banda coses importants per a tu que aparentment potser no ho són tant pel teu fill”, explica la directora, guionista i protagonista Marta Nieto. La recerca de la identitat de la criatura s'aparella a l'exploració de la identitat fragmentada d'una mare que, sense ser gaire conscient, necessita reconnectar amb qui era abans de parir. D'alguna manera, 'La mitad de Ana' s'uneix a altres pel·lícules recents sobre un tema com la maternitat, que han pogut oferir una mirada diferent, fins i tot oposada, a la tradicional: de 'Salve Maria' a 'Mamífera', o a la sèrie 'Això no és Suècia'. Perquè es pot ser mare de moltes maneres.

Dir.: Marta Nieto (Espanya, 2024). 89 min. Estrena: 10 de gener

Sexe, desig i tabús, matrimoni, feminisme, relacions de poder i consentiment. Des de la mirada d'una alta executiva d'una empresa multinacional, tots aquests assumptes prenen una dimensió insospitada, i 'Babygirl' aposta per posar-les damunt la taula sense cap fre ni autocensura. La neerlandesa Halina Reijn, guionista i directora de la pel·lícula, compta amb la complicitat d'una valenta Nicole Kidman: en la primera escena del film, i immediatament després de fer l'amor amb el seu marit (Antonio Banderas), surt sigil·losament de l'habitació, es posa un vídeo pornogràfic a l'ordinador i es masturba fins a, aquest cop sí, l'orgasme. Un inici que és tota una declaració d'intencions del què ha de venir. A partir d'una experiència sexual extramatrimonial, la protagonista viurà un íntim conflicte de personalitat quan trobi la llibertat sexual somiada en una relació de submissió que sí que omple les seves necessitats. Reijn planteja temes de gran complexitat, amb intel·ligència i sentit de l'humor, i amb un enfocament obertament feminista, quasi revolucionari, animant al debat en sortir del cinema. I això, avui i des de Hollywood, és molt.

Dir.: Halina Reijn (EUA, 2024). 114 min. Estrena: 17 de gener.

Tres hores i mitja, amb un intermedi de quinze minuts, rodada en 70 mm i en format VistaVision, tota una raresa en temps de poc risc, sempre mesurat per algoritmes i analistes de dades. 'The brutalist' juga en contra d'advertiments i mals pronòstics, i es converteix en una pel·lícula monumental en tots els sentits. La història d'un arquitecte hongarès que arriba com a refugiat als Estats Units fugint del feixisme de l'Europa de finals de la Segona Guerra Mundial, i es troba que la terra de les oportunitats només és possible amb improbables cops de sort: perquè l'Amèrica lliure és classista i racista, i aposta per un capitalisme tan salvatge que condemna quasi tothom a la misèria. El protagonista, interpretat per un extraordinari Adrien Brody (no el vèiem desplegant el seu talent d'aquesta manera des d''El pianista'), es rebel·la a un destí escrit i aconsegueix una insospitada oportunitat d'aixecar un edifici visionari, una obra faraònica que connecta amb els traumes patits en una vida rebentada per la violència i el nazisme. El somni americà es qüestiona amb gosadia i tones de pur cinema, en una de les pel·lícules que inqüestionablement marcarà aquest 2025.

Dir.: Brady Corbet (EUA, 2024). 215 min. Estrena: 24 de gener.

Un actor amb una neurofibromatosi que fa que tingui la cara desfigurada i plena de tumors decideix sotmetre's a un tractament mèdic experimental que canvia el seu aspecte radicalment. Però, convertit ara en un home extraordinàriament atractiu, el protagonista s'adona que, malgrat l'aparença exterior, l'interior és exactament igual, i la convivència amb si mateix continua sent profundament desagradable. Amb aquesta premissa, Aaron Schimberg proposa una reflexió sobre les imposicions socials respecte del físic i el paper que tenen tots aquells que no s'ajusten al cànon de bellesa que ha redactat ves a saber qui. Tant divertida com desoladora, i amb referents més o menys evidents com 'L'home elefant', de David Lynch, o les meta-faules de Charlie Kaufman, 'A different man' va donar-li un Os de Plata a Sebastian Stan (en el mateix any que ha brodat el rol de Donald Trump a 'The apprentice') reconeixent la millor interpretació del passat Festival de Berlín. Renate Reinsve ('La peor persona del mundo') i Adam Pearson, actor afectat amb neurofibromatosi, acompanyen Stan en el repartiment del film.

Dir.: Aaron Schimberg (EUA, 2024). 112 min. Estrena: 31 de gener.

El racisme, les relacions de poder, els privilegis de classe i la misèria moral dels qui es creuen superiors i miren amb condescendència i/o menyspreu el seu entorn... aquests són els ingredients d'una comèdia d'aires berlanguians, crítica amb la seva mirada a una societat que es resisteix a evolucionar. Elena Manrique, directora debutant, amb enorme experiència com a productora, planteja la peripècia d'algú que ha travessat el mar en pastera buscant un futur millor i que s'acaba refugiant en el jardí d'una casa senyorial d'una vila andalusa. Des del punt de vista de la persona migrant, serà tot un xoc trobar-se amb la senyora de la casa, una dona tant excèntrica i capriciosa com classista i manipuladora, que perpetua unes ràncies dinàmiques relacionals amb la gent que l'envolta. Tres actrius molt poc conegudes (Edith Martínez Val, Beatriz Arjona i Sonia Barba, la gran sorpresa del film) brillen en una pel·lícula que fa riure i reflexionar a parts iguals.

Dir.: Elena Manrique (Espanya, 2024). 103 min. Estrena: 31 de gener.

De què va? “Si hi ha un edifici de Barcelona fet a mida per acollir les escultures de pedra dels millors artistes contemporanis, aquest ha de ser La Pedrera”. Penelope Curtis, comissària d’aquesta nova exposició i exdirectora de la Tate Britain de Londres, ho tenia claríssim. Per això, quan li van demanar que preparés una exposició sobre l’escultora Barbara Hepworth a la Casa Milà, ella va fer una contraproposta que consistia a agrupar els grans creadors que van treballar la pedra després de la Segona Guerra Mundial sota el mateix sostre, cortesia d’Antoni Gaudí. 

Per què hi heu d'anar? Per veure com la llum que ve del Passeig de Gràcia s’escola primer pels balcons i els finestrals de La Pedrera i, després, llisca entre les corbes, els forats i les transparències de les escultures del seu interior. Peces de Hans Arp, Louise Bourgeois, Eduardo Chillida, Naum Gabo, Barbara Hepworth, Henry Moore, Isamu Noguchi i Jorge Oteiza ens ensenyen com, a mitjan segle XX, la pedra va deixar de ser un material associat al classicisme i els valors occidentals per a ser un camp d’experimentació artística. 

De què va? Miró i Matisse van transcendir el seu context i van esdevenir icones de l’art. Per això, a vegades, les imatges els fan ombra. Aquesta exposició vol qüestionar els clixés sobre aquests dos creadors i explorar les seves relacions profundes i constructives que van quedar plasmades en les seves concepcions de l'art i les seves obres. 

Per què hi heu d'anar? Per gaudir dels colors intensos d'aquests dos artistes que es van reconèixer i admirar, però que "no van arribar mai a imitar-se". L'exposició ens mostra preocupacions comunes i interessos compartits, com la inspiració que tots dos van rebre pel paisatge mediterrani i la costa catalana o la fascinació pel valor intrínsec dels objectes quotidians, que tots dos van plasmar en les seves natures mortes. 

De què va? Una visió immersiva sobre la riquesa natural i cultural de l’Amazònia protagonitzada les veus autòctones que aporten alternatives per viure en harmonia amb la natura. La mostra combina art, ciència i activisme per abordar problemàtiques com la desforestació, la sequera o el control de recursos naturals.

Per què hi heu d'anar? La mostra es presenta com un recorregut sensorial des de les arrels fins a les branques de l'Amazònia, passant pels seus rius, boscos, pobles, rituals i habitants. Davant de la necessitat urgent de recuperar formes més respectuoses de viure per preservar-nos (al planeta i a nosaltres), 'Amazònies' ens proposa una nova manera de reconnectar amb la vida i la natura, aprenent de la saviesa del poble amazònic i fugint de la visió fatalista de la situació actual.

De què va? Aquesta exposició comissariada per Maria Garganté explica com la paraula femenina ha estat sovint oculta, negada o desacreditada en la història, la literatura i els relats bíblics i mitològics.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer veus femenines referents en resistència cultural a través de la paraula, gràcies a una selecció d'obres diversa i sorprenent. Des d'una Immaculada Concepció de Luis Fernández de la Vega a un petit dibuix de 'Santa Anna ensenyant a llegir la Verge' de Picasso, passant per un autoretrat que Caterina Albert i Paradís (Víctor Català) va fer d'ella mateixa l'any 1890, fins a arribar dibuixos de la mística Josefa Tolrà i obres de les artistes contemporànies Eulàlia Valldosera i Kima Guitart. 

De què va? El Museu Picasso acull l'exposició 'De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914': un inventari d’obres d’artistes catalans i catalanes que van viure i treballar a la Ciutat de la Llum, a la recerca d’un destí que els permetés exercir el seu art en llibertat, dur a terme encàrrecs de moda de l’època o donar-se a conèixer.

Per què hi heu d'anar? Per viatjar a París a través d'un compendi de peces d’art inspirades en aquesta ciutat creades per pintors, gravadors, il·lustradors, músics, intèrprets, escriptors, periodistes i altres figures destacades. Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell, Pablo Picasso, Joaquim Sunyer, Lluïsa Vidal, Laura Albéniz, Pau Casals, Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquim Nin, Maria Gay o Jaume Brossa són només alguns dels noms que formen part d’aquesta mostra.

De què va?  'SOTAVEU' és la primera exposició antològica dedicada a l’obra de Mar Arza (Castelló de la Plana, 1976). La mostra reuneix set peces inèdites, creades especialment per a aquesta ocasió, juntament amb una selecció de treballs realitzats per l’artista entre 1997 i l’actualitat.

Per què hi heu d'anar? L’obra de Mar Arza es caracteritza per una poètica subtil i poderosa que convida el públic a “llegir intensament”. El llenguatge i les seves materialitats –tipografies, símbols i construcció d’imatges– tenen un paper central en la mostra, revelant les fissures, silencis i resistències que articulen les nostres narratives.  A més, Arza reflexiona sobre les representacions històriques del paper de les dones en l’art, desxifrant les corrents subterrànies de resistència i les insubordinacions que han teixit noves possibilitats en la memòria cultural. 

De què va? La Sala Parés celebra el 150è aniversari de Joaquín Torres-García amb l’exposició 'TORRES-GARCÍA. Entre el Noucentisme i les avantguardes (1891-1934). Amb 120 obres, entre olis, dibuixos i joguines, la mostra recorre quatre dècades de la trajectòria de l’artista uruguaià, des de la seva etapa noucentista a Catalunya fins al seu retorn a Montevideo el 1934, passant per Nova York, París i Madrid. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir una de les peculiaritats d'aquest artista: les seves joguines de fusta pintada, que va començar a crear d'una època marcada per l'academicisme, com una manera de guanyar-se la vida amb un producte artístic que també tingués una sortida comercial. 

De què va? L’exposició 'AMAZÔNIA', de Sebastião Salgado, arriba a Barcelona després d’una gira internacional per ciutats com Madrid, París i São Paulo, on ha rebut més de 1,5 milions de visitants. La mostra és el resultat de set anys d’expedicions del fotògraf brasiler a l’Amazònia, amb l’objectiu de retratar-ne la bellesa extraordinària i conscienciar sobre la necessitat de preservar aquesta regió vital del planeta.

Per què hi heu d'anar? La sala recrea l’atmosfera de l’Amazònia, amb imatges que destaquen paisatges naturals com rius serpentejants, tempestes tropicals i muntanyes cobertes de selva, i retrats que mostren les cultures i rostres dels pobles indígenes, com els Yanomami o els Awá-Guajá. Comissariada i dissenyada per Lélia Wanick Salgado, la mostra inclou més de 200 fotografies de gran format, 7 pel·lícules i una ambientació sonora composta per Jean-Michel Jarre, basada en sons reals de la selva. 

De què va? L’exposició 'Accident' d’Helena Vinent, presentada a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró, tanca el cicle 'Ens acompanyarem quan es faci fosc' (2024), comissariat per Irina Mutt que proposa reflexionar sobre la interdependència. L’obra de Vinent, inspirada en la seva experiència com a persona sorda i disca, subverteix la mirada capacitista que infantilitza i desposseeix de desig, agència i poder polític les persones amb diversitat funcional.

Per què hi heu d'anar? A través de construccions inaccessibles com murs o escales i experiències que alteren els recorreguts habituals, Vinent força els visitants a buscar alternatives per accedir a l’exposició. Dins d’un ascensor, una peça sonora ofereix una reinterpretació subversiva de les guies audiodescriptives, jugant amb la confusió i els malentesos per qüestionar l’obsessió capacitista de comprendre-ho tot.

De què va? Aquesta artista compta amb una llarga trajectòria en l’art d’escultures de grans dimensions, que sovint exploren la relació entre el cos humà i les seves estructures en diàleg amb materials naturals, estris o objectes d’ús humà. El MACBA li dedica una mostra que recorre la seva carrera, des dels inicis amb el vídeo, la ceràmica i els experiments blandiformes, fins a arribar a les grans escultures immersives que defineixen el seu llenguatge propi.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir com l'artista investiga sobre la resistència del llenguatge i la morfologia de la parla, entre altres conceptes com el buit, la resistència o la connectivitat, evocats per una constel·lació de metàfores escultòriques.

Qui no recorda l'emblemàtica botiga Vinçon? Aquell temple del disseny que, durant dècades, va convertir el Passeig de Gràcia en un punt de trobada per als amants de l'arquitectura, l'art i la creativitat. No només va ser un espai de venda d'objectes i mobiliari, sinó un referent cultural i estètic a la ciutat de Barcelona. Ara, l'exposició ‘100 objectes d'IKEA que ens hagués agradat tenir a Vinçon’, que es pot veure al Disseny Hub Barcelona, us proposa un exercici de nostàlgia i a la vegada d'imaginació.

Aquesta mostra temporal, comissariada per l'arquitecte Juli Capella i basada en una idea original de Fernando Amat, director i ànima de Vinçon, explora el paper democratitzador del disseny tant en Vinçon com en IKEA. A través d’un diàleg entre el disseny escandinau i el mediterrani, l'exposició reflexiona sobre l’evolució de conceptes com la sostenibilitat i la funcionalitat, així com la influència del disseny en el nostre benestar quotidià. A més, ens convida a imaginar un món on Vinçon hagués estat la gran marca global, subratllant el poder del disseny per transformar cultures i estils de vida.

No deixeu passar l'oportunitat de submergir-vos en aquest diàleg únic entre dos mons creatius. Del 17 d’octubre al 23 de febrer, aneu al DHub a descobrir com el disseny ha marcat tendència a les nostres llars i la nostra manera de viure. A més, trobareu moltes sorpreses que faran volar la vostra imaginació i us faran reviure la màgia d’un espai que va transformar Barcelona.

El mar, immens i ple de vida, ha estat sempre una font de misteris i llegendes. Però ara, més que mai, és també el protagonista d’un dels grans reptes del nostre temps: com podem viure en harmonia amb els seus ecosistemes? L’exposició ‘L’oceà parla. Noves ecologies i economies del mar’, que es pot veure al DHub, obre la porta a repensar el nostre vincle amb l’oceà, a través de l’arquitectura, l’urbanisme i el disseny, disciplines que ens ajuden a imaginar un futur més sostenible.

A través de cinc àmbits, us submergireu en un recorregut que us farà qüestionar l’impacte de l’acció humana sobre el mar i descobrireu com es poden dissenyar solucions creatives per protegir-lo. Des de la necessitat de regenerar les costes fins a noves formes de convivència amb la fauna marina, cada espai de l’exposició us plantejarà una nova manera de mirar l’oceà: no com un recurs a explotar, sinó com un aliat essencial per al futur.

Voleu conèixer com es poden crear nous materials a partir d’algues o com la investigació amb espècies marines pot donar lloc a aliments i medicaments del futur? Aquesta exposició us mostrarà com els experts estan treballant en projectes revolucionaris que podrien transformar la nostra relació amb el mar. Tot plegat, amb un toc d’optimisme i innovació que us farà sortir amb una nova mirada sobre el món que ens envolta.

I si voleu aprofundir en aquests temes, la mostra també inclou activitats paral·leles com un club de lectura que explora els usos i abusos del mar, que es du a terme quasi tots els últims dimecres de cada mes. No us perdeu aquesta oportunitat única de descobrir com Barcelona pot liderar aquest canvi de paradigma, del 10 d’octubre al 23 de febrer al DHub. Us atreviu a escoltar el que l’oceà té per dir-vos?

Prepareu-vos per a una experiència única que només es viu un cop cada 200 anys. The Macallan, juntament amb ILUZIONE Diagonal, us conviden a formar part d'una sèrie d'esdeveniments mensuals que celebraran el llegat d'una de les marques de whisky més llegendàries del món. Cada mes fins a l'abril, aquesta cita us portarà a recórrer els primers 50 anys d'història de The Macallan, amb sabors i aromes del whisky escocès més prestigiós, acompanyat amb menús dissenyats a mida per a l'ocasió.

En cada esdeveniment us esperen coses úniques: una edició limitada i secreta de The Macallan es revelarà al final de la nit, convertint cada vetllada en un descobriment tant per als apassionats del whisky com per a aquells que us esteu endinsant en aquest món. A més, podreu gaudir de còctels i plats pensats per ressaltar les notes d'aquest icònic destil·lat.

Submergiu-vos en una atmosfera captivadora, on l'art del whisky i l'alta cuina s'uneixen per crear una experiència única. Cada trobada serà una oportunitat per gaudir i aprendre més sobre aquesta beguda excepcional, garantint que sortireu amb nous records inoblidables.