El 7 d’abril del 1904, el rei Alfons XIII i el president del Govern espanyol, Antonio Maura, van inaugurar l’Observatori Fabra, una iniciativa de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona que es va fer real gràcies al testament de Camil Fabra, marquès d’Alella, que va donar a la institució 250.000 pessetes (d’aquí ve el nom de l’edifici). L’objectiu del projecte era construir un equipament al peu del Tibidabo des d’on dur a terme estudis d’astronomia, meteorologia i sismologia.
En aquests 112 anys i tres mesos d’existència, no hi ha hagut un sol dia en què l’equip de l’Observatori no hagi contemplat la posició dels astres, pres nota dels fenòmens climàtics de la ciutat i registrat els moviments sísmics. La seva activitat no es va aturar ni tan sols durant els anys de Guerra Civil. Tampoc quan des del mirador, la família Campo –conserges de l’edifici– veien caure bombes sobre la ciutat. Amb el mateix telescopi Mailhat de l’any 1904 –avui tecnològicament adaptat–, des de l’Observatori continuen treballant en l’estudi d’asteroides NEA, l’òrbita dels quals passa a prop de la Terra, en l’estudi del clima local –amb això contribueixen als estudis globals sobre el canvi climàtic– i en la sismicitat regional, en col·laboració amb l’Institut Geològic de Catalunya. Però el Fabra va ser també el primer observatori astronòmic que va compartir amb el públic les observacions científiques, i la tasca divulgativa és un objectiu primordial del centre. I aquí és on entren en joc els Sopars amb Estrelles, una iniciativa impulsada per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts en col·laboració amb l’Obra Social la Caixa que ja ha arribat a la tretzena edició.
