Hi ha llocs que per la seva senzillesa fan desconfiar el comensal, i el mateix passa amb l'extrem oposat, una decoració imponent pot intimidar. Cachitos lliga aquestes dues qualitats (en realitat positives) i pot ser que alguns passin de llarg al topar-se'l, sense sospitar que darrere d'aquesta impactant decoració i carta aparentment simple hi ha tot un gran concepte de cuina. L'oferta és ben variada, implantada a sobre de la distribució de l'ampli local fruit de l'habilitat i el gust audaç d'Estrella Sallieti, autora dels millors ambients de la 'city' i tot això és gràcies al grup encarregat, Costa Este. I, per sort, compten amb un altre local a Diagonal que va obrir fa poc més d'una dècada (senyal de que les coses van més que bé), també dissenyat per la Sillieti en col·laboració amb Pepe López del Hoyo, amb resultats que poc tenen a envejar a l'excel·lència del de la Rambla. Situat a l'epicentre nocturn de la zona alta de la ciutat, té un gran punt a favor: de tant en tant fan sonar música en directe.
A dia d'avui, el chef del de la Rambla és Lluis Rosich, tot un expert en les delícies de la gastronomia mediterrània; i el de Diagonal, José Vega, amb un concepte una mica més contemporani, centrat en la cuina fusió. De totes formes, ens centrarem en la cèl·lula mare, el de la Rambla, i és que el fill Diagonal és un múltiple que conserva gran part de les seves arrels. El local de la Rambla –avançat en el temps i que a Nova York o Berlín estaria rabiosament de moda– es pot gaudir, d'entrada, de la bona acollida i per tant de l'excel·lent servei, de diferents ambients per a situacions diverses (parella, amics, copes, tapes, dinar o sopar) i d'una bona música ben seleccionada per a un moment de relaxació i plaer. Hi ha 55 tipus de sangries amb onze variacions de fruites! Un exemple de que la seva carta de begudes és extensa i elaborada. Dirigim-nos cap a la cuina, parcialment a la vista. Els resultats són grans plats sense amaneraments, el seu èxit no és res més que el resultat de dos passos obvis, però sovint oblidats: una elecció sense prejudicis del bon producte (temporada i regió) i una elaboració amb el rigor que mana, més que el bon gust, el sentit comú. Alguns exemples suprems: parmentier amb ou fregit de Calaf i trufa negra; bao de cua de toro, coriandre i ceba fregida; o, per als carnívors, rellom de vedella amb demi-glace i foie Poêlé. I literalment, 'la mar de bons' (nom de la secció): linguini amb llamàntol i ragout de gamba vermella o llobarro salvatge a la bilbaina. Ens deixem el millor, els arrossos (i és que hi tenen la mà trencada), com una original paella de calamarsons i alls tendres. I final feliç.