Si escric “misteris de cendra”, el lector pot pensar que tinc al cap el misteri pasqual i no és així. Quan vaig anar a l’Ignició, vaig trobar-me davant d’una carta que em traslladava a una cuina sense estridències i que es dividia en “la nostra selecció d’ibèrics”, “caliu per compartir”, “platillos BBQ”, “les nostres burgers”, “especialitats a la brasa” i “món dolç”.
I què són els “misteris de cendra”? Doncs dos menús lligats com una bona salsa holandesa. Un, el menú Yesca, compost per tres tapes, un platillo i un món dolç, i l’altre, el Pedernal, compost per quatre tapes, un platillo i un món dolç. Heus aquí el misteri.
És cert que un pot encertar més o menys en l’elecció dels plats que conformen una carta, i que, com em va suggerir Eugenio de Diego, propietari del local, hauria pogut decantar-me per una hamburguesa de llamàntol, però vaig deixar-me portar pel destí i per una recomanació de la cambrera que va resultar d’allò més plaent per a un paladar que cercava la calma: una sardina fumada amb escalivada delicadíssima.
També em van agradar molt la bomba de la Barceloneta, elecció que tenia molts records barcelonins, i la vieira amb tomàquet picant. Menys satisfactori va ser el trinxat, on, a més de col i patata, hi feia falta una cansalada més torrada que li donés la mala hòstia necessària. No va ser cap tragèdia. El trinxat acompanyava una presa ibèrica molt melosa inclosa en els platillos BBQ, bèstia que vaig voler casar amb una salsa kimchi picant com una mala sogra i copa de Sospechoso, de Castella i Lleó.
De la pinya fumada amb rom, poc a dir. L’Ignició, proposta definida com a “cuina de fum”, té al davant un prometedor camí. Cal definir una mica millor la carta, eliminar els plats testimonials, i l’ascensió al cel serà justificada.