Piratas Restaurant (TANCAT)

En un moment en què el terme ‘pirata’ és cada cop més sinònim de males pràctiques, s’agraeix la presència d’aquest petit racó ‘bucaner’ per a romàntics i amants del bon fer. És un ambient tan càlid, acollidor i familiar, que resulta difícil no conquerir el convidat després d’haver assaborit les petites i senzilles propostes que fan en Lluís i la Isabel, presentades com si res, com si haguessin sortit d’un barret de mag. Perquè la nau filibustera no disposa d’una cuina convencional, i aquest inconvenient queda eliminat gràcies a la imaginació i bons dots culinaris d’en Lluís, el ‘Barbablanca’, al capdavant. Ara hi ha carta i targeta de crèdit perquè alguns tradicionals estiguin més tranquils, però igualment la Isabel continua cantant els plats com agrada a la majoria dels assistents. Per obtenir l’èxit de la seva cuina informal, en Lluís arrenca amb productes de gran qualitat i exigent selecció, cosa que podem comprovar seguint els seus passos quan visita el mercat de la Boqueria.
El dia del nostre abordatge vam començar amb uns cigrons, amb cansalada i foie gras, i després vam continuar amb unes cuixetes de guatlla en escabetx, molt suaus, encisadores. La tonyina amb patata, escalivada i salsa romesco i les mongetes amb calamars van concloure la feina. Però a les postres trobem un altre dels grans botins del ‘filibuster’ Lluís: si bé destaca per com prepara el foie gras, la seva selecció de formatges deu ser la millor de Barcelona. Per la diversitat, per l’originalitat i un afinament excel·lent d’unes deu varietats de formatges catalans, espanyols, francesos i italians, que per si sols justificarien una visita al local, després d’un consell de la Isabel per saber amb quins vins combinar-los.
Aquell dia no hi havia un dels plats més atractius, per senzillesa i gust, que es pugui assaborir per aquests indrets: un puré, finament preparat, amb patates especials, enriquit amb un suau toc de vainilla, que enalteix la presència del foie gras. També són motiu de visita a aquest port corsari l’amanida de tomàquet de Montserrat amb formatge de cabra, amb un excel·lent oli –tres menes d’oli a la taula– i un exquisit tomàquet que en Lluís té el bon encert de no passar per la nevera. Quan hi ha refregit d’arròs amb sardines, no ho dubteu i demaneu-lo. El tracte que la casa dóna al vi és excepcional. Només cal posar-se en mans de la Isabel. – Marcelo Aparicio.