Aquest és un restaurant italià molt atípic (o potser just a l'inrevés). Arrecerat en una cantonadeta per damunt de Travessera de Gràcia, aliè a l'horror de restaurants de ranxo de pasta, pizza i burger de l'Avinguda Gaudí, és la casa que en Danilo Di Monaco va obrir el 2008. I ho va fer allunyat de les rutes turístiques a propòsit: "volia un bon restaurant italià, sense publicitat ni xarxes socials, que la gent vingués només pel bon menjar", explica.
I a fe que ho ha aconseguit: amagat rere una façana discreta –i rere una cortina negre!– us hi trobareu un lloc d'aparença íntima i discreta, ideal per a sopars romàntics. És un salonet no massa gran, amb taules de dues persones, on serveixen plats de tota Itàlia, alguns molt coneguts –tenen fins a sis menes de lasanya!– i alguns altres no tant, com els com les 'arrosticcini', broquetes de xai. Di Monaco es d'Avellino (Campània), i s'enorgulleix del plat del seu poble: uns sumptuosos tagliatelle frescos amb ceps, crema de parmesà, safrà i tòfona negra de la bona, de Bagnoli, que et ratllen damunt del plat amb la naturalitat de qui et porta el porronet. La carta és molt extensa, però us en podeu refiar de tot: malgrat ser un lloc petit, tenen a vint persones treballant, fan la seva pasta fresca i la majoria del producte clau arriba d'Itàlia (fins i tot fan la massa amb aigua mineral italiana!).
