Hi ha locals que entren bé pels ulls. Aquest és el cas del Cafè Godot, situat a tocar de la plaça del Rellotge del barri de Gràcia. Quan hi entro, el primer que veig a l’esquerra són uns quants actors de la sèrie 'Merlí', i encara que em sento el seu avi, m’assec feliç a la taula reservada.
La carta del migdia és diferent de la de la nit, però he decidit passar del menú i atacar la carta. Snacks, amanides, sandvitxos, hamburgueses, plats principals, pasta fresca, postres... l’oferta està força bé i em decideixo per una amanida frisée i uns nyoquis casolans, acompanyats d’una cervesa de barril ben freda. És època de castanyes però el temps és una castanya.
L’amanida, una barreja d’ou de granja, formatge blau, cansalada, crostons i festucs, és esplèndida. Una relació poliamorosa de productes que junts fan l’orgia perfecta. Els nyoquis, però, no m’acaben de convèncer. El pesto, els cirerols i els pinyons torrats casen sempre, però al plat hi manca aquella mala llet que fa dels plats un vici gustatiu. Quan he sortit del Cafè Godot he estat rumiant com es podria arrodonir i he pensat que amb uns tomàquets secs italians o amb uns trossets de parmesà o formatge manxec, l’enigma quedaria solucionat.
Per postres demano pinya amb una mousse de coco. És subtil i no embafa. La mala elecció del segon plat ha sigut culpa meva. Un sandvitx de pastrami o una galta cuinada a baixa temperatura haurien sigut una millor elecció.