Així s'ha creat 'Hamlet'

El 2014, en Pau va estrenar al Grec 'Victòria d’Enric V', amb en Pol en el paper protagonista. D’aleshores ençà que va anar quallant dins seu la idea d’agafar la ‘millor obra de la història’ amb el seu amic Pol. “És un personatge que ho és tot, que no és res, que és un merder i que probablement t’hi perds. Perdre’t amb un amic, encara ho pots fer. Però amb algú que no coneixes... És molt perillós”, diu, una setmana més tard d’aquell assaig. Al matí, a la terrassa del Lliure de Montjuïc, en Pau recorda que va patir un accident de moto i va tenir molt temps per llegir. Lluís Pasqual, director del Lliure, li diu aleshores que vagi pensant en una obra i ell no té altre remei que cedir davant del poder de 'Hamlet'. “Em va passar que tenia la sensació d’inacció, de no resposta, de silenci social –assegura el director–. Diem moltes coses, però, realment, fem alguna cosa decidida per combatre el que ens sembla terriblement podrit? Jo mateix no sé resoldre aquest conflicte en mi. Un dels conflictes essencials era aquest. És el ser o no ser. Ell sap que tot està podrit, no li agrada aquest món”.

I, esclar, a en Pau li feia cosa revelar-li el seu secret al Pol. L’actor estava assajant 'El curiós incident del gos a mitjanit' i li va deixar anar: “Tinc un caramel per a tu, però no et diré res fins que no estrenis; després t’aniré enviant coses, et matxacaré”. I des de fa un any, doncs, que la partida està servida, que la història ha anat agafant cos dins de tots dos. Van començar a quedar un cop al mes i, des del novembre passat, la cosa va passar a ser setmanal. “Comences parlant de Hamlet... La gràcia és que fas teatre i acabes parlant del món, de la societat, de tu. Surt la política. A l’estiu, ja vaig començar a llegir coses dirigides, com 'Siddartha', la Marina Garcés, altres coses de Shakespeare i tot el que em venia al cap, Montaigne...”, m’explica en Pol. No cal dir que per un actor de 32 anys, aquest és EL personatge. En Pau ho té clar, a més: ara era el moment de fer-lo perquè, ras i curt, tenen l’edat per fer-lo.

De mica en mica, a poc a poc, 'Hamlet' ha anat creixent dins d’ells, ha anat formant part de la seva vida. Si mirem la carrera del Pol, del Pau, els últims cinc anys, tot indicaria que havien d’acabar en la pell del príncep, des d’'Ivan i els gossos', un monòleg cru, duríssim, sobre un nen que viu sol a Moscou, fins a 'Victòria d’Enric V', un monarca que sobreviu al seu passat gens reial. I en Pol, tot i que Hamlet va néixer el segle XVI, el veu molt d’ara. Més que res perquè és algú que no vol ser on és, que és allà de pega, sense voler-ho. “És un personatge que és complet a nivell d’actor i alhora és molt incomplet. No sap cap a on ha de tirar. El pensament l’ajuda a decidir coses molt justes, que creu molt nobles, però també li posa trampes, perquè fa que s’aturi, que no les realitzi. Has d’anar molt endins per trobar totes aquestes preguntes”, diu en Pol.

“Comprendre’l del tot no ho faré mai, perquè no m’arribaré a comprendre a mi mateix mai del tot. El que sí que puc fer és acostar-me al meu Hamlet”, afegeix l’actor. Quan assagen, en Pol  pensa que el seu comportament, per la seva edat, de vegades és massa naïf. Però de seguida veu, assegura, que ell també és així. Sobretot perquè les preguntes que es planteja són les mateixes que es fa ell. “Existir, no existir; viure, com viure... Ho diu el text: quines són les maneres més nobles per viure? Per què aguantem el que aguantem?”, indica l’actor. Ara és quan en Pol treu la llibreta i continuen les preguntes, anotades: “Sent amor, Hamlet? Què és per ell l’amor? Per què? Per qui?”. És el primer que es va preguntar. “La gràcia que té –continua– és que trenca amb el cànon. S’atura, reflexiona. És un personatge helicoïdal, en espiral... Ell no vol estar aquí, vol desemmascarar tota aquesta podridura de l’estat. L’ordre social...”. És un personatge contemporani, que sovint no sap per què fa el que està fent. I en Pau afegeix: “L’interessant és que no es dedica a l’anècdota, que la supera... El problema no són els instruments, sinó l’ús que en fem. És un personatge que és un filòsof, un geni, un artista. Això és el que et permet superar l’anècdota”.

Abans de l’estrena, la companyia que farà 'Hamlet' hauran assajat set setmanes. Un temps, segurament, insuficient per assumir com caldria la dimensió de l’obra. Per això, en Pau i en Pol van començar a aixecar els monòlegs cap al desembre passat. “Has de treballar-ho molt abans, perquè hi ha coses que has d’entendre, de cos i de carn”, confirma en Pol. I ara els passa que veuen 'Hamlet' a tot arreu, des de a 'Buscant en Nemo' fins a 'Apolaypse now'.

L’ombra de l’obra és allargada. Així com la gent que l’ha muntat. Tots dos han vist els que s’han fet aquí, com el de Lluís Homar, el de Pasqual-Eduard Fernández i el d’Oriol Broggi-Julio Manrique. I aquell mític de Thomas Ostermeier. En Pol no se’n vol recordar: “La gràcia és entomar-ho des de tu, tenir les ganes de fer-te les preguntes, no sols jo, sinó amb tota la companyia. Dels que he vist, tinc records de coses, de moments. Recordo l’Eduard quan parlava amb la mare i el Julio quan feia el boig. No tinc res al cap de com era l’espectacle”. “Ens sumem a una tradició. D’una cosa que és viva, de diàleg amb persones que ni has conegut”, apunta en Pau. I remata: “Shakespeare fa dir a Hamlet que el teatre és un mirall davant del qual ens hi hem de posar... I Hamlet és un mirall en el qual va bé mirar-s’hi de tant en tant. I aquí caben fins i tot els defectes d’aquells que l’agafen, fins i tot dóna virtuts als defectes”. Núria Espert li va preguntar al Pol si ja s’havia desmaiat. “Encara no”, li va respondre.