Autoria i direcció: Julio Daniel Wallovits. Amb Pasquale Bávaro, Ramiro Blas, Joaquin Daniel i Francesc Garrido.
Ai Europa, quin mal ens fa. D’entre els múltiples encaixos possibles del Vell Continent al divan, J. D. Wallovits n'ha triat un de ben eficaç, la sàtira, canvi de registre després de la distopia maniacocompulsiva de 'Las listas' i lluny del desfici laboralista del film 'Smookin Room'.
Un amaneradíssim 'Archiduque de todo' fa cridar al seu palau un parell de paios argentins d’allò més planers, vol 'argentinitzar-se', aprendre a conviure amb l’estat de crisi permanent. Europa —culta, aristocràtica i grotesca— xoca amb Argentina—simple, popular, despreocupada—. La senzillesa de l’engranatge fa riure tant en el registre satíric com en el costumista; s’hi perd, però, en els allargassats monòlegs de caire filosòfic o poètic, esclar, és obvi titllar de divagadora una obra anomenada 'Argentinamiento'.
Resulta cabdal la desmesura gestual de Francesc Garrido fent del noble, marca d’expressivitat i risc d’un actor que sempre tria els papers teatrals de forma impecable. La precisió de Ramiro Blas i Joaquin Daniel ens evoca la millor tradició interpretativa de Buenos Aires, veritat que tira del carro.