'El cantador' és la paròdia d’un drama romàntic que en el seu dia va tenir molt d’èxit però que en els nostres resulta dubtós que pugui tenir interès per al públic teatral i encara menys per al públic escolar (públic captiu, que es diu) al que, sobretot, està adreçat aquest espectacle. Cal entendre que la funció es presenta dintre d’un projecte educatiu amb una companyia de joves actors i actrius llicenciats de l’Institut del Teatre i dintre de la reivindicació de la figura de Serafí Pitarra empresa per Xavier Albertí al front del TNC, per a qui les obres de l’autor mostren “una sorprenent vigència”.
Aquest 'Cantador' és un bon taller de fi de carrera de l’Institut del Teatre interpretat amb juvenil entrega i que ha dirigit amb més habilitat que fortuna Xicu Masó qui intenta treure, d’on no n’hi ha, un humor que a la fi no fa riure ningú. O quasi. A l’estrena hi va haver més aplaudiments que riures. Mal senyal.