Una ocasió perduda. I dues hores d'avorriment. Això és el que em ve al cap després de veure 'Fronteres' al TNC, un projecte teatral amb tres pares (Rafael Spregelburd, Falk Richter i Lluïsa Cunillé), de difícil digestió, que demostra que sovint, en el teatre, també calen bons editors que col·loquin certes coses a lloc, que retallin per aquí i facin créixer per allà, que posin en dubte punts de vista. Només cal comparar com tractaven el concepte de 'frontera', al mateix TNC, els mexicans Teatro Línea de Sombra a 'Amarillo' i el que han fet aquí tres dels millors dramaturgs d'Occident. Els uns parlaven des de l'experiència, des del jo, mentre que els altres parlen d'oïdes, en un mer exercici retòric.
Només el 'Geografia' de Cunillé manté el tipus, amb Jordi Boixaderas i Lina Lambert perduts camí d'Andorra amb quatre maletes plenes de bitllets. Comèdia negra que en poc més de mitja hora ens fa riure i ens parla de tu a tu. Llàstima que aquesta peça tanqui la nit, que abans ens haguem hagut d'empassar Oriol Genís i Roser Batalla llençant paraules al vent al 'Frontex' de Richter, verborrea sense solta ni volta amb camuflatge de 'Mad max'. Pitjor, però, ha estat 'Sta. Cecília de Borja a Saragossa', de Spregelburd, amb dos professors parlant d'art contemporani amb el 'famós' ecce homo de Borja com a referent. Interessant? Vostès mateixos.