De: Rodolf Sirera (versió i adaptació de José María Rodríguez Méndez). Dir: Mario Gas. Amb: Miguel Ángel Solà, Daniel Freire.
Textos com El verí del teatre de Rodolf Sirera mereixen ser visitats una i altra vegada. Sòlida com una roca es mostra 25 anys després com una obra de repertori. El títol que qualsevol promotor amb dos grans actors i un director de prestigi al seu abast faria sense dubtar-ho un segon. El muntatge perfecte per a la crisi. Ajustades necessitats de producció i un drama assequible que manté una extraordinària tensió entre el text filosòfic i el suspens del thriller. La fusió de Camus i Hitchcock. Ho té tot per persistir en l'èxit, i el té, a priori, aquest muntatge que dirigeix Mario Gas amb dos reconeguts actors argentins, Miguel Ángel Solá (el marquès) i Daniel Freire (el còmic). I amb tot a favor, la funció no acaba de quallar.
Gas trasllada l'acció del Segle de les Llums francès a un imprecís moment abans de la II Guerra Mundial, buscant potser certa elegància britànica. Per planta, Freire podria evocar Laurence Olivier. Acaben aquí les comparacions amb els mites. No es pot anar més enllà perquè aquesta representació falla en l'essencial: una actuació que compleixi amb la tesi que defensa l'autor, que plantegi davant el públic la possibilitat que la ficció pot generar emocions que es poden confondre amb les reals. Al contrari, s'entesten a "fer teatre", a subratllar els vicis que denuncia, lliurats a un histrionisme que perjudica el misteri dels seus personatges, i trenca la partida de Cluedo a la qual està convidat l'espectador.