Direcció: Josep Sala. Autor: Guillem Clua. Amb: Guillem Barbosa, Ramón Canals, Roc Esquius, Georgina de Yebra, Míriam Puntí.
Nord-americans a Israel. Una parella de jueus i un catòlic. Els tres de Nova York. Cap practicant, encara que el viatge a Terra Santa suposi fet i fet un exercici de revelació personal. A Jerusalem, a l'altre costat del mur, interactuaran amb dos palestins. Amb aquest material Guillem Clua ha escrit una comèdia dramàtica en un entorn de conflicte. Molt més comèdia dramàtica que conflicte.
En aquesta obra dominada per la correcció, l'autor sembla moure's entre la trama i els personatges com en un camp de mines. Tot és cura i precaució per no fer-se mal. Apunt d'un text que podria ser molt més important i es conforma amb complir amb les regles d'una sitcom dramàtica. 'Gust de cendra' no té la dimensió humanista d'un text com 'Homebody/Kabul' de Tony Kushner. Tampoc no ho pretén. I si és així , ¿per a què endinsar-se en aquesta zona de guerra?
Només hi ha un personatge (l'adolescent Iàssir) que sembla voler escapar-se del general to convencional. Un buscavides que s'ha instal·lat a la terra de ningú de la pura supervivència. Un palestí murri que no es casa amb res, que col·loca al mateix nivell del benefici immediat els guiris i els seus. Un personatge –interpretat amb honestedat per Guillem Barbosa– que marca distàncies fins i tot amb la pròpia obra. Ell va per lliure mentre els altres es conformen amb no sortir de l'àrea de seguretat.
Quan la deriva del drama sembla despertar el perill del dolor autèntic sempre sorgeix una oportuna subtrama o subpersonaje –com un pare llunyà i presenil sense por al compte telefònic– que ens salva d'una situació realment seriosa i preocupant.