Autor: Joan Sales. Dramaturgia i direcció d'escena: Àlex Rigola. Amb: Pau Roca, Mar Ulldemolins, Nao Albet, Marcel Borràs, Toni Mira, Andreu Benito i Joan Carreras.
'Incerta glòria' és la gran novel·la catalana sobre la Guerra Civil. Però és l'adaptació teatral d'Àlex Rigola sobre el text la que millor ha descrit la contesa fratricida sobre l'escenari? A l'espectador li arriben missatges confusos. És una guerra estranya on el front sembla disputar-se a la rereguarda, on és més fàcil confraternitzar amb l'enemic del bàndol nacional que amb els enemics que van quedar-se a casa, on s'insinua que l'ou de la serp del desordre es va incubar molt abans de l'alçament el 36.
És cert que el text de Joan Sales està sembrat de reflexions que encaixarien en els millors títols que han descrit el sense sentit de la guerra. Però si féssim l'exercici imaginari de dibuixar un quadre amb els retalls dels anhels dels protagonistes -els recollits a l'escenari- sortiria l'expectant serenitat d'un arbre solitari de Caspar David Friedrich; i si pintéssim les seves pors tindríem un malson de William Blake.
Més que terror a la ferida física, el que s'expressa és paüra per les ferides de consciència d'una societat inestable i els agents d'aquesta revolució que ningú desitja, ni la República. La guerra és només una manifestació i, pel que es veu al TNC, no la pitjor d'elles.
Alleugerida de l'argument antibel·licista, l'antiemocional proposta dramàtica de Rigola -rigorosa en el seu formalisme contemporani- se centra en els conflictes interiors dels personatges i la seva relació amb el paisatge moral que els envolta. Els Monegros serveixen per a un drama rural lorquià o un banquet d'una tragicomèdia de Gombrowicz, i Barcelona per a un monòleg que agradaria a Rodoreda.
Un capítol dedicat a la Trini i Mar Ulldemolins, que omple tota sola una escena en la qual Rigola s'allunya de si mateix per oferir un delicat retrat del desencant, ampliat per una fantàstica filmació de la cara de l'actriu en un intens pla fix d'emocions creuades. Ella representa el bon nivell de la companyia en un muntatge que tampoc desxifra el misteri de Juli Soleràs, figura incòmoda que Sales deixa en terra de ningú entre l'atracció i la repulsió.