La Companyia Arcàdia va debutar fa dos anys a la Sala Flyhard amb 'La terra oblidada', un text de Llàtzer Garcia, un dels seus fundadors. Un sec drama rural que apuntava molts dels conflictes familiars que ara es desenvolupen a 'La pols' en un entorn urbà de classe mitjana en situació precària.
Conduït pel fantasma literari de John Steinbeck –un referent fix–, Garcia sacseja i potser transforma la vida de tres personatges entre la crida que anuncia la mort del pare dels dos germans (Jacob i Ruth) i el seu enterrament. Un tràngol de la vida compartit per la companya del tercer germà (Alba). Ell és una figura invisible, com la mare i un rotllet de Ruth.
Els tres són orfes emocionals de pares, germans, amants i parelles. Busquen l'amor, és a dir, el contacte físic, la companyia, la tendresa, la confiança, la intimitat, la sinceritat, la comprensió, les rialles; tot allò que només accepta compartir algú que t'estima. Una mancança que cadascun substitueix i resol a la seva manera.
Una comèdia dramàtica que recorda als profunds anàlisis emocionals que realitza Claudio Tolcachir en les seves obres. Un aire argentí pel fi filferro dels sentiments ferits i per la intensa presència dels tres intèrprets (Guillem Motos, Laura López i Marta Aran). Impressiona com es fan notar quan només escolten, quan tot just hi són, amb tots els seus sentits lliurats al company que en aquest moment acapara el text. Mamet –en la seva faceta de teòric de la interpretació– estaria molt content amb la veritat aconseguida per la direcció de Garcia i les actuacions del trio protagonista.