Direcció i Adaptació: Gabriel Chamé Buendía. Basat en el text de: William Shakespeare. Amb: Matias Bassi, Justina Grande, Hernán Franco, Martín López.
El massatge còmic que aplica el mestre de clowns argentí Gabriel Chamé és tan bo que quan la fleuma Desdèmona d'Elvira Gómez deixa caure innocent el súmmum de l'acudit babau la riallada explota, trona i sacseja l'espectador com si hagués estat durant mesos esperant el moment propici per riure amb una catarsi sanadora amb l'acudit més ximple-ximple. Aquesta versió lliure libèrrima –però sencera i estudiada– de l''Otel·lo' de Shakespeare és una bacanal de l'humor, una festa policòmica que sorprèn per l'equilibri entre el respecte a la tragèdia de la gelosia i la tremenda gamberrada humorística i meta-teatral que juga al gat i al ratolí amb el text original.
Una enginyosa parada dels recursos i maneres per fer riure que existeixen, des de l''slapstick' a l'absurd cultivat pels Monty Python, que té com a principal objectiu portar el públic a un estat de relaxada comunió amb la gresca sense fronteres que es munten els quatre intèrprets a l'escenari, amb un Iago sibil·lí i ambigu que s'apunta a les suaus maneres de la paròdia dels supermalvats, un Otel·lo d'una peça embrancat en el seu drama, sense assabentar-se de la farsa que creix com una planta salvatge al seu voltant, i un multi-personatge (Ludovic, Càssius, Rodrigo, Emília) que és una extenuant carrera fregoliana del genial Martín López Carzolio.
Un espectacle regenerador que compta només amb una utilleria mínima i la perícia d'una companyia de pallassos que es prenen molt seriosament reinterpretar l'obra de Shakespeare amb una enciclopèdia de notes a peu de pàgina d'un enginy hilarant.