De: Joe di Pietro i Jimmy Roberts. Dir: Elisenda Roca. Amb: Mercè Martínez, Muntsa Rius, Ivan Labanda, Jordi Llordella.
La parella, l’etern tema del teatre, del cinema, de la literatura. Sembla ser que els humans han nascut per aparellar-se, com tots els animals, però que la seva complexitat psicològica els porta a situacions molt més complicades, o divertides, o tendres, o tot alhora. El musical de Joe DiPrieto i Jimmy Roberts passa per ser un dels èxits més sonats del Broadway dels últims temps on va triomfar durant onze anys. També ho va aconseguir ara fa dotze en el mateix Poliorama.
Probablement, l’èxit d’un espectacle que no deixa de ser un seguit de números sobre un tema únic, però vistos des d’angles diferents, sigui el càsting, els intèrprets. I sortosament Frank Capdet, Jordi Vidal, Muntsa Rius i Mercè Martínez demostren tenir tots els drets i uts per fer de la comèdia una delícia on s’imposa l’humor i la diversió. Tots estan d’allò més bé, però Rius és sense dubte qui té la vis còmica més accentuada i, a sobre, té una veu clara i bonica. Que bé s’entenen les lletres i que bo que és el ritme, les transicions i els músics (piano i violí). I per cert, les il·lustracions de Paula Bonet que es projecten i que són l’element escenogràfic més present li escauen d’allò més bé a la textura de l’espectacle. Per fi, un èxit que és repetirà. I que ho mereix.